El teló es va obrir a Arenys de Munt, el tretze de setembre de 2009.
La capsa dels trons va esclatar i en van sortir volant tots els somnis, tots els cavalls, tots els exèrcits. Hi va haver valents, hi va haver herois, hi va haver màrtirs. Hi va haver soldats, monarques i princeses, com als millors contes. Hi va haver traïdors, sants i guerrers forçuts. Hi va haver fugides en helicòpters, com a les millors pel·lícules d’acció, i també vaixells plens de guerrers disposats a morir en el combat. Hi va haver lluites i sang, hi va haver vençuts. No hi ha haver guanyadors.
Hi va haver encisadors de serps i també cants de sirenes. Hi va haver pobles encoratjats lluitant contra gegants. Hi va haver injustícies, moltes injustícies. Hi va haver centenars de llibres, que explicaven centenars d’històries diferents -i pretenien ser la mateixa-. Hi va haver salts a l’abisme, visions màgiques i jugades mestres. Hi va haver nervis, pors, laments. Hi va haver presos i masmorres, foscor i cavernes. Hi va haver monstres i bruixes, foc i batalles, com als millors llibres.
Es van cremar carrers, pobles, idees. Es van incendiar diaris, ràdios, televisions. La gent, malalta, vomitava pels carrers, escopint a totes bandes, maleint els enemics. Es van trencar ponts, llaços i vidres. Es van esclafar cotxes, somnis, esperances. Les idees s’anaven fonent i s’anaven confonent amb la vida.
Hi va haver estratègies exemplars, gestes de llegenda, exèrcits poderosos, batalles èpiques. També hi va haver circ, bufons ridículs, malabars amb foc, unes quantes bèsties i uns domadors miserables. Tothom va tastar la beguda màgica de l’encís. Hi va haver aquelarres desfermades, descensos als inferns i veritables bacanals. Tothom va cantar i va cridar com un posseït. Tothom va riure i va explotar. Tothom va plorar quan va caure la nit.
I al final, molt pocs van aplaudir.
El teló es va tancar a Madrid, el 7 de gener de 2020, amb la sensació que algú va tancar una novel·la just quan venia el millor capítol. Amb la sensació que no ens van permetre saber quins monstres ens esperaven al final del camí. Amb la sensació que potser tot plegat va ser un somni, i que si ens fiquem aviat al llit, potser es tornarà a repetir.