Tot just sortim del Glòria, un episodi de temporal intens. I potser ja no recordem els episodis de calor i sequera de l’estiu passat. Però tots dos els hem viscut a casa. Contra la desmemòria, els tòpics i els prejudicis hi ha la realitat, les dades, la ciència… i tots ells apunten a un increment d’episodis meteorològics extrems. A això és al que tendim, a això estem conduint els nostres descendents. Aquesta serà la nostra herència però també part del nostre dia a dia.
Potser alguns hi serem per constatar si efectivament les profecies es compleixen, però abans que arribi aquest moment val la pena preguntar-nos què fem per evitar el canvi climàtic, o com a mínim per pal·liar-lo. I sí, potser haurem de dir que els nostres dirigents no han sabut abordar fins ara aquest problema en les cimeres internacionals, però també algú ens podria qüestionar si vam fer tot el possible per pressionar-los. Els vam amonestar? Els vam seguir votant?
I a casa? Què fem a casa? Què fem al poble? Potser parlar de reciclar ja sona caduc i tot. Què fem amb la nostra alimentació, mengem els kiwis de les antípodes o coem les mongetes de la cooperativa? Els nostres desplaçaments són necessaris? El nostres cotxes contaminen més del que podem tolerar?
Ens hem de fer aquestes preguntes i respondre-les amb honestedat. Evidentment algú pot tenir la temptació de fer com el Sr. Trump, no creure’ns res de res i pensar que totes aquestes mesures només ens porten al retrocés industrial, la involució i la pèrdua de comoditats. Però lluny de tota demagògia cal que fem un exercici individual, local i mundial de sinceritat i preguntar-nos si volem assumir la responsabilitat que ens pertoca o amagar la pols sota l’estora perquè els que vinguin després trobin tot un sac de merda. Això sí, tindran l’avantatge que a l’estiu serà ben seca i algun gener la trobaran flotant amb les riuades.