“Fem una crítica ferotge del comportament de l’Estat vers el nostre país, però també amb tocs molt picants.”
El cicle Humor & Co i els concerts han tornat a engegar als teatres de les Franqueses, al Casal Cultural de Corró d’Avall i al Teatre Auditori de Bellavista. Del 28 de setembre de 2019 a l’1 de gener de 2020 hi ha programades onze noves propostes per a tots els públics, entre les quals un espectacle de cabaret de la mà de la companyia The Chanclettes. Hem entrevistat en Josep Maria Portavella, el director d’aquesta companyia d’humor i cabaret, la qual té gairebé vint-i-cinc anys de trajectòria. La seva marca és el TúrmixPlayback, una posada en escena que combina imatges, so, ball… tot en playback.
L’espectacle ha tingut un gran èxit …
Sí. Quan anem a un lloc ens informem de quin públic trobarem, quines particularitats té la població, de què ens en podem riure, de què no, qui governa…
Adapteu l’espectacle segons el lloc on aneu a actuar?
Sempre el “tunegem”, adaptant-lo a la vila on actuem. Això ens porta més feina, però per al públic és més agraït perquè nota referents que són propis de casa seva. I més, tractant-se d’un espectacle de cabaret.
Per què?
Perquè una de les premisses del cabaret és que ha de ser un espectacle de proximitat i de molta interacció. Una de les claus és aquesta, que et trobin proper, divertit, informat…
Aleshores, us definiu com a espectacle de cabaret?
Sí, som una companyia de cabaret, d’humor i homosexual! Nosaltres venim del col·lectiu LGTBI i això és claríssim. I nosaltres, de fet, en clau d’humor i de cabaret, utilitzem totes les eines que ens són properes per fer un discurs en defensa del col·lectiu LGTBI i de la diversitat.
I en clau catalana…
Sí, catalana i independentista.
I alhora també traslladeu una crítica social al vostre espectacle. 
Fem una crítica ferotge del comportament de l’Estat vers el nostre país, però també amb tocs molt picants. De fet, s’intenta que cada esquetx tingui una direcció diferent. El cabaret és això: sorprendre, divertir i riure fent interacció.
Per què es diu DPutuCooL el vostre espectacle?
Perquè es parla de tot. La base és l’humor, però hi ha tocs a nivell estètic, a nivell de vestuari, de discurs polític… Per això es diu DPutuCooL, perquè fa un retrat de la societat en què ens ha tocat viure ara, i que és una societat que intenta viure en normalitat dins d’un estat feixista.
Quan temps fa que roda aquest espectacle?
Es va estrenar al Molino a l’estiu de 2014, però de l’original només en queda un 15%, perquè no té sentit si no és adaptat a l’actualitat. L’hem anat variant moltíssim; cada temporada el modifiquem i evoluciona al mateix temps que la societat que ens envolta.
I què feu en aquelles ciutats menys receptives, per exemple a Madrid, on fa relativament poc temps que hi heu estat.
A Madrid vam omplir igualment, però la composició dels esquetxos no és ben bé la mateixa. El component polític hi continua essent degut a què fem una crítica molt ferotge contra el feixisme. Criticàvem a Vox, Ciutadans i el PP, però no parlàvem de la situació catalana, sinó que potenciàvem altres interessos.
Per exemple, a casa nostra, al final de l’esquetx “parole-parole” –que és una de les parts més burlesques– em vaig despullant i ensenyo un pit català i després un d’independentista. A Madrid, un era la bandera gai i l’altre la bandera feminista.
Bàsicament perquè el tema de l’independentisme català allà no els interessa en absolut i la nostra finalitat és fer un espectacle que agradi molt, pensant en qui és el receptor.