En els darrers anys han sorgit diversos centres al municipi dedicats a l’ensenyament d’aquesta tècnica.
En els darrers anys, la pràctica del ioga s’ha fet enormement popular. No fa tant temps, eren poques les persones que gosaven endinsar-se en aquesta tècnica oriental, que sovint era vista com complexa i reservada a individus amb unes grans habilitats físiques. La situació, però, ha canviat notablement. A dia d’avui tothom coneix a algú que assisteix a classes de ioga. I encara més, tothom coneix a algú que està “enganxat al ioga”. Això s’ha traduït en l’obertura d’alguns centres al nostre municipi dedicats a aquesta disciplina, en alguns casos combinats amb d’altres tècniques. Alguns dels seus responsables ens expliquen quines són les motivacions que expliquen aquesta “passió pel ioga”.
“El més important és aprendre a respirar”. Són paraules de la Mireia Castellsagué, una de les cofundadores d’Omshanti, un centre de pràctica de ioga que des de fa 14 anys funciona a Corró d’Avall. Als 21 anys va començar a practicar ioga i ara, quan ja fa gairebé 15 anys que és professora d’aquesta disciplina, es mostra convençuda dels seus beneficis per al nostre organisme: “Els primers dies en què practiques ioga t’adones que portes anys respirant només amb la meitat de la capacitat que tenim. El cervell necessita oxigen; i a més oxigen, més tranquil·litat, més plaer, més vitalitat. Paga la pena!”
Omshanti, però, no és l’únic centre dedicat a la pràctica del ioga que ha sorgit al llarg dels darrers anys al nostre municipi. En realitat, l’auge de la pràctica del ioga ha portat a què en poc temps s’obrissin diversos espais destinats a la seva pràctica, a vegades amb orientacions no necessàriament coincidents.
I és que el ioga és una pràctica que inclou una enorme diversitat de tècniques que es poden adaptar a les necessitats i a les característiques de cada persona: hatha, bikram, iyengar, kundalini, nidra, ashtanga… I la llista segueix de manera gairebé inacabable. Totes elles, però, tenen en comú la necessitat d’abordar la dimensió física i espiritual de l’ésser humà d’una manera integral. I en opinió de Castellsagué, aquesta és una de les raons que n’explica el seu auge. “Anem envelats, estressats i molt ràpids per la vida. Potser això fa que tinguem la necessitat de saber reconduir l’estrès i l’ansietat.”
…i qui s’apunta a fer ioga?
Fins fa ben poc hom descrivia el ioga com una pràctica especialment popular entre les dones. Des d’Omshanti, però, ens assenyalen que la situació ha canviat i que ara hi ha practicants d’ambdós sexes i de totes les edats. Tampoc consideren que el practicant més expert sigui aquell amb una millor forma física, sinó aquell que ha après a adaptar cada postura al seu estat físic i mental: “Es tracta de trobar l’esforç adequat, per treballar el cos però sense abusar, sense fer-nos mal. Hem de saber que l’objectiu final del ioga és intern, és aprendre a concentrar-se, a asserenar la ment i tenir el cos a punt tant per moure’s com per seure i meditar. Per això, ve gent que busca un ioga dinàmic i gent que busca ioga més tranquil i intern.”
També treuen pes a la idea del ioga com un camí amb ressonàncies religioses. O com a mínim, la Mireia Castellsagué no creu que la majoria dels practicants de ioga s’acostin a aquesta disciplina buscant una dimensió espiritual: “La sensació és que la majoria ve buscant els beneficis físics, que en són molts. La part espiritual cadascú la pot agafar a la seva manera o bé deixar-la de banda. Al centre no parlem de religions ni de camins únics. No seguim cap camí concret. Veiem més productiu treballar internament per viure més atents, més a gust i més feliços. Parlem de fer les coses amb consciència, tant dins les classes de ioga com a fora.”
Una disciplina amb vincles amb d’altres tècniques?
Certament, però, la tipologia dels centres que ofereixen classes de ioga és cada vegada més variada. 
I és que paral·lelament a l’obertura de centres dedicats de manera principal al ioga, n’han sorgit d’altres que integren aquesta disciplina entre una oferta molt més àmplia d’allò que s’anomenen “pràctiques orientals” o fins i tot “teràpies naturals”. Una circumstància que no està exempta de controvèrsia entre els propis professionals del sector.
Un exemple d’aquests centres és Viraha que fa alguns mesos va inaugurar les seves instal·lacions a Corró d’Avall. En aquest cas, a part de classes de ioga, ofereixen moltes altres tècniques: reiki, massatges ayurvèdics, massatges amb pedres calentes, flors de Bach, aromateràpia, etc. La Magdalena Márquez, la responsable d’aquest centre també assenyala l’elevat ritme de vida de la societat actual com un dels elements que condueixen moltes persones a interessar-se per aquestes pràctiques: “Vivim en un món molt accelerat i gaudim poc de les qüestions que verdaderament importen, com els sentiments. La majoria de vegades els dolors corporals ens ajuden a entendre que alguna cosa de caire més profund està succeint a l’ànima o a la ment. Hem de tenir cada vegada més present que, finalment, allò que pensem i sentim ha d’estar d’acord amb els nostres actes.” En tot cas, ella mateixa s’encarrega de deixar ben clar que aquesta mena de tècniques no són una alternativa a la medicina tradicional, sinó que “són un molt bon complement als tractaments oferts per la medicina actual.”
Adaptar-se a totes les necessitats
Sembla, però, que si alguna cosa tenen en comú els diferents professionals que es dediquen al món del ioga és la necessitat d’adaptar els exercicis a les necessitats individuals de cadascú. No és només que cada persona pot buscar objectius diferents en la pràctica del ioga, o en les teràpies alternatives; és que no tothom té les mateixes característiques ni les mateixes possibilitats. És per això que és necessari que un professional del sector aconselli quins són els exercicis més adients per a cada persona i cada moment.
Molts practicants de ioga diuen que els ha comportat una notable millora física: alleugeriment de dolors i molèsties, alliberació de tensió física i mental, augment de la força, la flexibilitat i l’equilibri, etc. D’altres, en canvi, posen l’accent en els beneficis a nivell mental. I és que tal i com ens va assenyalar una practicant: “El ioga no et canvia la vida, et canvia a tu, t’estova la mirada, i comences a veure les coses de manera diferent”.