Durant la darrera dècada, diverses han estat les notícies que s’han publicat als diaris fent referència al retorn de la llúdriga a la conca del Besòs i, molt concretament, al riu Congost. Tècnics del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya han detectat rastres de llúdriga a tot el curs del riu Congost aquests últims anys, fet molt significatiu perquè ens està dient que la qualitat de l’aigua i la recuperació del riu han millorat.
Segons dades d’un estudi realitzat conjuntament pel Consorci del Besòs, l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental), l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Zoo de Barcelona, publicat a l’abril del 2019, el nombre estimat de llúdrigues a la conca del Besòs és de cinc (quatre de confirmades mitjançant la mesura de petjades).
A Catalunya, la llúdriga va patir un procés de regressió tan ràpid a meitat del segle XX que el va portar gairebé a extingir-se. Els motius que van fer que quasi s’extingís van ser varis, com ara que se les caçava per a obtenir la seva pell i fer-ne abrics, la destrucció dels marges i lleres dels rius, la contaminació (considerada la causa principal) o bé la fragmentació del territori. Actualment, la llúdriga és una espècie protegida de la fauna salvatge autòctona i té un pla de conservació impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat que compta amb diverses actuacions, com per exemple la seva reintroducció en algunes conques on havia desaparegut totalment.
La llúdriga és un animal carnívor de la família dels mustèlids. Es caracteritza perquè viu als rius, on hi pesca i hi passa gran part del temps. S’alimenta principalment de peixos, carpes, barbs i altres espècies però també mengen serps d’aigua, granotes, gripaus i crancs de riu. Les llúdrigues són animals sobretot solitaris, amb un comportament molt discret, normalment, que només surten en hores nocturnes o bé crepusculars.
Hi ha 13 espècies diferents de llúdrigues al món, però la que viu a Europa, la llúdriga comuna o euroasitàtica (Lutra lutra), és la més estesa. A Catalunya es va detectar la presència de la llúdriga als rius Segre, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Algars, on ha augmentat la seva població al llarg dels anys fins que han arribat a ocupar totalment aquestes conques. Fins i tot, els estudis i censos que s’han fet al llarg d’aquests darrers anys han evidenciat que la llúdriga s’ha expandit a moltes altres conques on es donava per extingida.
Finalment, cal remarcar que hi ha hagut diferents projectes de recuperació de la llúdriga als cursos fluvials que han estat un referent en la reintroducció d’aquesta espècie. Un d’ells ha estat el Projecte Llúdriga o bé el Centre de Fauna del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, que es va crear l’any 1995 sota l’eix del Pla de Conservació de la Llúdriga a Catalunya. Actualment, aquest centre es dedica al manteniment en captivitat d’exemplars de la llúdriga euroasiàtica (Lutra lutra). Per a visitar-lo, podeu escriure un correu demanant informació a infocentredefauna.daam@gencat.cat o bé trucant al 973 691 213.
Olga Alcaide