Fa un temps, ja no recordem quan, vam començar a sentir la frase “això és una judicialització de la política”. Pronunciat ràpidament hom pot pensar que és un embarbussament verbal quan, en realitat, està essent un embarbussament vital.
Ja no podem viure cada dia sense sentir parlar d’encausats, presos polítics, policia, jutges, fiscals, advocats de l’estat, sagrades escriptures constitucionals, codis penals, delictes d’odi, terrorisme de carrer, terrorisme d’estat, separació de poders, lleis de seguretat nacional…. En pocs mesos hem après més de lleis i estratègies del que no havíem après en tota la nostra vida.
Però després de tot aquest aprenentatge, després de tot aquest batibull, després d’innumerables eleccions i algun referèndum prohibit i cohibit, després de detencions, presons, acusacions, fake news i fake de tot… després de tot això i més, seguim aquí. Seguim aquí amb les mateixes demandes i les mateixes oposicions. Tot això no ha arreglat res. I els que ho han d’arreglar no s’hi han posat ni de cara. Qui agafa el toro per les banyes? Qui s’atreveix a fer un pas valent? Ho fa algú lluny a l’estat? Ho fa algú a la Generalitat? Ho fa algú al municipi?
Mentrestant no passi, veurem judicialitzar el que no és judicialitzable. Abans, d’això, a casa nostra en deien “escórrer el bulto” i a casa els veïns “amagar el cap sota l’ala”. Doncs això… que hi ha molt “bulto” i moltes “ales”.