Quan em vaig mudar a la nova casa de les afores no sabia que estava embruixada. Si ho hagués sabut, segurament no l’hagués comprat. Sí, ja sé que em direu que les cases embruixades no existeixen. Però aquesta ho era, de debò. El televisor s’encenia tot sol a la matinada, les tires de vidres de les làmpades s’escoltaven de tant en tant per la nit i se sentien passes en plena foscor.
Com que estic una mica sonat i tinc ànima d’emprenedor, vaig pensar que aquella podia ser la gran ocasió de la meva vida. Vaig penjar un enorme cartell de fusta a l’entrada del jardí amb el lema “Casa embruixada, visita per 15 €”. Em vaig posar a dissenyar i imprimir tríptics que vaig repartir per tot el poble. Tríptics que narraven una història que jo mateix m’havia inventat per a l’ocasió sobre un hipotètic esperit que vagava per la mansió.
Vaig enviar alguns e-mails a la premsa i vaig trucar a unes quantes cadenes de televisió. Fins i tot em van concedir entrevistes en un parell de programes. En molt pocs dies vaig aconseguir que comencessin a haver-hi cues a les portes del meu jardí. Cada cop hi havia més i més gent disposada a pagar per visitar la casa embruixada del poble. Gent que venia d’arreu de la comarca. Alguns jugaven a l’ouija en un racó, d’altres provaven sort amb aparells d’enregistrar àudio o vídeo. Alguns sortien convençuts que una mà invisible els havia tocat l’esquena. D’altres asseguraven haver sentit cops provinents de les parets. En tot cas, ningú no sortia decebut de la casa del fantasma.
Els meus ingressos començaren a augmentar moltíssim i em vaig enriquir amb força rapidesa. No m’importaven els sorolls de matinada ni els corrents d’aire que sentia al clatell durant la nit. Fins i tot m’havia acostumat als moviments d’objectes i a les veus inesperades. M’estava fent d’or. I això era tot.
La gent de la comarca era feliç visitant una i altra vegada la casa del fantasma. Molts d’ells s’hi acostaven a berenar els diumenges. Finalment va arribar el moment de la sortida en borsa. El negoci es va començar a distribuir en forma d’accions. Inversors del país i també de l’estranger van començar a participar en l’empresa, i aquesta va prosperar. Noves cases embruixades van començar a fer feliços a visitants de diferents comarques i d’arreu d´Europa. A cada casa s’hi venien postals amb suposades fotografies d’alteracions magnètiques i d’ombres inexplicables. A tothom li fascinava, des dels més menuts fins als més vells. Tot allò que era espectral, de sobte, començava a ser molt rendible.
Ka