Li va costar dormir aquella nit. Tenia la sensació de tenir papallones a l’estómac. Tot i estar esgotat li va costar agafar el son. La calor de juny tampoc va ajudar gens, més aviat el contrari; va provocar que els llençols insomnes estiguessin xops de suor.
Va aconseguir adormir-se un parell d’horetes quan el sol començava a entreveure’s.
Pel Mario havia estat un curs dur. La tardor se li va fer llarga, l’hivern interminable i fred. La primavera plena d’emocions i, ara, l’estiu es presentava ple de canvis. A casa cada vegada tenia més responsabilitats, el seu germà estava una mica insuportable… vaja un curs dur i llarg.
El darrer curs a la vella escola de primària i ara només quedava el darrer dia de classe. Sembla que va ser ahir quan va entrar per la porta de P-3 per primera vegada. Sembla que va ser ahir quan va conèixer aquells amics amb els que ha crescut i s’ha fet fort, intel·ligent i amb els que ha aprés a fer-se preguntes. Sembla que va ser ahir quan va veure per primera vegada la cara simpàtica d’aquelles mestres que, uns anys més tard, li diuen adéu i que continuï volant a l’institut.
Lletraferit