Junts per les Franqueses guanya les eleccions municipals però lluny de la majoria absoluta.
Francesc Colomé, de Junts per les Franqueses, continuarà quatre anys més d’alcalde. La seva victòria electoral a les eleccions municipals del passat 26 de maig i el posterior pacte amb el Partit Socialista li garanteixen els suports suficients per seguir liderant el govern municipal al llarg d’aquesta legislatura. Una legislatura que s’inicia amb algunes novetats, com l’arribada de Ciutadans i de la CUP al consistori municipal i la desaparició del PP, que després de 12 anys no ha aconseguit representació. I també amb decepcions com la de la coalició entre Imagina, Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns que s’ha quedat lluny dels resultats que esperaven.
“Si volem que tot romangui tal com és, tot ha de canviar”. La frase, un clàssic extret de la pel·lícula italiana Il Gattopardo, descriu amb força exactitud allò que ha passat al llarg de les darreres setmanes al nostre municipi. Les eleccions municipals han donat lloc a novetats importants pel que fa a la representació dels diferents grups municipals, i fins i tot en algun moment hom va entreveure la possibilitat d’un pacte de govern diferent al que havia dirigit les Franqueses al llarg dels darrers quatre anys. Però a l’hora de la veritat Junts per les Franqueses i el Partit dels Socialistes de Catalunya han optat per reeditar el pacte de la passada legislatura i Francesc Colomé i José Antonio Corchado es repartiran les àrees de govern.
Unes eleccions amb resultats dispars
Els resultats de les eleccions municipals del passat 26 de maig podrien donar lloc a múltiples interpretacions, però possiblement allò que crida més l’atenció és la gran diferència pel que fa al comportament electoral entre Bellavista i la resta del municipi. Efectivament Francesc Colomé, va guanyar les eleccions. Un de cada tres electors va votar la candidatura encapçalada per Francesc Colomé i Junts per les Franqueses es va endur 6 dels 17 escons que hi havia en joc. Una victòria, que es va fonamentar en els magnífics resultats obtinguts a Corró d’Avall, Llerona, Marata i Corró d’Amunt, però que va mostrar evidents signes de feblesa al Barri Bellavista. Allà Colomé tan sols va rebre el suport del 18 % dels electors i va ser clarament superat pel PSC amb el 44 % dels vots.
I és que, a part del propi Colomé, José Antonio Corchado ha estat el gran guanyador d’aquestes eleccions. Ha aconseguit augmentar de tres a cinc el nombre de regidors del PSC i s’ha situat novament com a segona força municipal. La nota negativa han estat els seus resultats a Llerona, Marata i Corró d’Amunt on el nombre dels seus seguidors oscil·la tan sols entre el 8 i el 9 %.
En canvi, durant la nit electoral a la seu d’Imagina Esquerra en Comú (IEC) les cares van ser més agres. Aquesta candidatura, nascuda de la coalició entre Esquerra República de Catalunya, Imagina i els Comuns, aspirava a convertir-se en la primera força municipal i a poder discutir-li l’alcaldia a Colomé. A l’hora de la veritat, però, sembla que els electors no van entendre aquesta maniobra electoral i van castigar-la durament. La candidatura encapçalada per Rafa Bernabé va haver de conformar-se únicament amb el 17,9 % dels vots i amb tres regidors, uns resultats molt per sota de l’esperat si tenim en compte que quatre anys abans Imagina i ERC havien obtingut -presentant-se per separat-, el 32 % dels sufragis.
Però la jornada electoral també va donar lloc a noves incorporacions al ple municipal, com la dels dos regidors de Ciutadans i la de Maria Forns, cap de llista de SAL-CUP. Altres partits, en canvi, van ser menys afortunats. El PP no ha obtingut representació després de 12 anys i Podemos i Contigo que es presentaven per primera vegada en solitari a les eleccions municipals van quedar lluny de superar el 5 % de vots que permet obtenir representació al consistori.
Setmanes de negociacions i pacte final
Els resultats electorals obrien la possibilitat que es donessin diferents pactes de govern. Si un candidat era capaç d’aconseguir el suport de 9 regidors del ple seria nomenat alcalde. En cas contrari, Francesc Colomé, com a líder de la llista més votada, conservaria la vara d’alcalde. Al llarg de les setmanes posteriors a les eleccions es va especular amb diferents acords: des d’un improbable pacte de les formacions d’esquerres (amb el PSC, IEC i la CUP) a un pacte de Junts per les Franqueses amb IEC. Tanmateix, poques hores abans del ple de constitució de l’Ajuntament -que tingué lloc el 15 de juny- es feu públic que Francesc Colomé (JxLF) i José Antonio Corchado (PSC) havien tancat un acord de govern. Les dues primeres formacions del consistori conformaven una majoria d’onze regidors que donava continuïtat a la fórmula de govern que ja havien experimentat al llarg de la darrera legislatura.
En aquest mateix ple, Colomé va justificar aquest pacte assenyalant que “es tractava d’un pacte de municipi”, bo intentant desvincular-se de les crítiques que l’assenyalen pel fet d’haver pactat amb un dels partits del bloc del 155. Per la seva banda, Rafa Bernabé (IEC) -que exercirà novament com a cap de l’oposició- denunciava que Colomé havia tancat un acord amb el PSC quan encara estava en negociacions amb la seva formació, alhora que es comprometia a exercir una “oposició responsable”.
Colomé també va exposar les grans línies de treball del nou govern municipal. Un nou govern de línia continuista que assegura voler mantenir la qualitat de vida del municipi i que preveu entre d’altres, la construcció de diversos equipaments esportius -com el tercer pavelló poliesportiu-, la construcció d’un pont sobre el riu Congost per connectar els polígons Congost i Pla de Llerona o l’elaboració d’un pla de desenvolupament del comerç local.
Pocs dies després es va fer públic l’organigrama municipal. Un organigrama en què el PSC copa les àrees socials i JxLF es reserva àrees com obres, urbanisme o hisenda. I un govern on hi emergeix la figura de Marina Ginestí com a responsable de l’àrea de Presidència i encarregada d’elements estratègics com la comunicació de l’Ajuntament, el protocol i les relacions institucionals. Un nomenament que qui sap si podria anticipar futurs relleus en el lideratge de JxLF.