Que trista que deu ser la vida d’aquells que no sabeu trobar la màgia per enlloc. Qui diu que la vida no és plena de màgia? Aixequeu les catifes, obriu els calaixos, regireu tots els armaris. I és clar que té màgia la vida. I molta!
No heu vist mai els núvols al carrer, que de sobte són un gos i de sobte s’han convertit en un elefant? No heu vist com desapareixen les galetes del pot de vidre que hi ha amagat a l’armari més alt de la cuina, especialment quan els petits són de visita? I què me’n dieu dels calerons de la paga de Nadal i de com s’esvaeixen sobtadament en l’aire?
La vida és plena de màgia, clar que sí, amb gent que apareix quan un ni els vol ni els espera, i amb gent que, dissortadament, desapareix per sempre més. Màgia que sedueix els més menuts, mentre piquen amb violència un tros de soca per veure’n sortir regals i caramels. I també màgia que omple els gots dels convidats més adults i que treu, a les sobretaules més llargues, els immensos artistes que els nostres parents i amics tenen a dins -i no ho sabíem-.
I què me’n dieu dels polítics que surten a la televisió i diuen unes paraules i de sobte -màgia potagia- resulta que no les han dit mai? Què me’n dieu de les misterioses repúbliques que ara apareixen, i ara ja no hi són, i ara tornen a aparèixer, i desapareixen de nou? I dels impostos de tants i tants famosos, que ara són sobre la taula i, de sobte -hop!- apareixen al racó més llunyà del planeta?
La vida de les persones té molt de sentit, i un dia, de sobte, ja no en té gens. I les ferides de l’ànima, que apareixen i desapareixen, com un riu soterrat, ferides que ara fan mal i ara no en fan gens. I els amors que venen i van, i ara hi són i demà ja no hi són. I l’estima immensa que tenim envers la nostra persona preferida, que un dia, de sobte, es converteix en un devastador incendi ple d’odi i de rancor, i que al cap d’uns mesos, novament, s’ha convertit en amor.
I les rialles enginyoses i endimoniades d’aquell amic que sempre et trucava i que, de sobte, ja no et trucarà mai més. I la màgia d’aquella persona a qui no has vist mai i que t’espera darrera la cantonada per ser el gran amor de la teva vida. I la il·lusió de comprar un barret de copa, per veure si enguany en sortirà un conill o un ram de roses.