Hi ha vegades que tots necessitem fer un “reset”, una aturada, un tornar a començar… Com a “reset” podem entendre “reiniciar”. Aquest anglicisme i llenguatge tècnic ens l’ha aportat la informàtica i la nostra relació amb els aparells electrònics. Però avui us vull explicar perquè, almenys en el meu cas, també es pot aplicar a les persones.
Hi ha situacions a la vida sobrevingudes que et treuen del teu lloc, del teu carril, del teu dia a dia, de la teva rutina, del teu estrés habitual… Poden ser situacions vitals, de salut o un aiguabarreig de totes juntes.
En aquests darrers mesos jo he viscut una d’aquestes situacions.
Quan et sents forçat a apartar-te temporalment de la teva figura laboral, dels teus rols habituals, del sentir-te inexpugnable, intocable, insuperable… el primer que reps és un bany d’humilitat. T’adones, per força, que potser ets més fràgil del que creus.
També t’adones que estaves equivocat. No sempre es té la raó, ni la veritat màxima, no sempre la teva opinió és necessària, ni tampoc la millor. T’adones que has de saber escoltar més als altres, escoltar-te a tu mateix i també al teu cos. T’adones de tots els somriures que no has deixat anar per la maleïda manca de temps. T’adones de la gent a la que fa temps que no veus i de la que et vas allunyant pel mateix motiu falsament imposat. També t’adones de la gent que es preocupa per tu i amb els que alguna vegada no has estat just. T’adones dels que t’estimen i dels que estimes, i que no es pot pretendre que siguin perfectes, perquè tu tampoc ho pots arribar a ser mai.
És trist haver de viure una situació “d’aturada tècnica” per aprendre a destriar entre les coses, els fets i les persones importants i tot allò que ens embolcalla i és accessori. Crec que si a qualsevol de nosaltres ens pregunten sobre aquestes persones i fets vitals que ens importen, respondrem ràpidament i de manera encertada. Tothom té clar el que és important, però la reflexió que vull compartir sense cap intenció moral ni de jutjar a ningú, és que correm el risc d’oblidar la seva importància ràpidament.
Els temps que vivim, les presses que tenim i la manca d’espais mentals i físics per tenir cura dels que ens importen amenacen el nostre ordre de prioritats.
Quan has de fer un “reset”, reiniciar-te, tornar a començar… pots reordenar el teu ordre de prioritats, recuperar les essències, pensar a qui vols fer somriure de veritat, a què vols dedicar el teu temps i com pots cuidar i estimar als que t’importen. És la part positiva de fer un “reset”.