Tot passejant per Corró, a la carretera de Ribes, em vaig fixar en el muntatge atrafegat de les diferents atraccions per part dels firaires, residents temporals, franquesins itinerants. A part de descarregar camions de grans dimensions, aconseguien encaixar les peces de cada atracció com si d’un trencaclosques gegant es tractés, fins aconseguir que aquelles amalgames de peces, ferro i cables es transformessin en pistes de xoc, pops, naus espacials o carrusels.
I el dissabte vaig poder observar com aquells enginyers del dimecres, s’havien transformat en discjòqueis, en animadors de festa, en franctiradors de boles o escuradents, en cuiners de frankfurts o crispetes… L’espectacle per a un observador de geografia humana estava servit.
A l’estiu, a les festes del meu lloc de vacances, ja em vaig fixar en les habilitats del noi que feia de bruixa al tren del mateix nom. Vaig estar tanta estona fent cua per a què els meus fills pugessin, que vaig poder observar tota l’escena. Tot i no estar disfressat de cap personatge sobrenatural, tenia habilitats i dinàmiques del tot espectaculars. El noi recollia fitxes que donaven dret al viatge, regalava globus allargats que ell mateix havia inflat a una velocitat estratosfèrica, posava en funcionament el tren quan tothom estava a punt…i aleshores començava l’espectacle: Feia malabars amb les dues escombretes amb les que anava fent calbots amb un ball hipnòtic i nerviós. Aconseguia amagar-se sense ser atropellat pel seu propi vehicle i esquivava qualsevol intent de robatori d’escombra. Tot això des de les cinc de la tarda fins a les dues de la matinada; uns cinquanta viatges aproximadament per dia de fira.
És per això, i després d’aquesta observació, que he arribat a la conclusió que els firaires són superherois. Per contrastar-ho he buscat el significat de superheroi a wikipèdia:
“Un superheroi és un personatge de ficció les característiques del qual superen les de l’heroi clàssic, generalment amb superpoders.”
M’encaixa tot. Són superherois . Són personatges reals però també poden ser-ho de ficció. Superen als herois clàssics gràcies als seus superpoders. No conec cap heroi clàssic capaç de muntar atraccions, posar música… i, sobretot, generar il·lusió a petits i grans. I a més a més, no estan registrats sota cap marca comercial. I és tot legal.
Si totes aquestes reflexions que hem fet sobre els firaires les traslladéssim a mestres, botiguers/es, metges i metgesses, bombers, forners/es… i tothom que fa la seva feina amb un somriure dia a dia, no serien també superherois?
Lletraferit