Des de fa tres anys resideix a Montijo, a la regió sud de Lisboa, Portugal.
“M’encanta que un poble conservi la seva cultura i les seves tradicions, i aquí és així.”
L’Iris és una jove franquesina, de 26 anys, que en fa tres que viu a Portugal. Se n’hi va anar per amor i s’hi ha integrat perfectament, tot i que el primer contacte amb aquest nou país no van ser fàcil, especialment per l’idioma i la gastronomia. Actualment, malgrat que l’enyorança per la família i els amics és latent, sembla que té molt clar que el seu futur està en terres portugueses.
Com és la zona on vius?
Montijo es troba als peus del Tajo, davant de Lisboa. És una ciutat molt desenvolupada i hi ha molt moviment. Malgrat això, et transmet aquella sensació de poble típic i rústic portuguès. Per a mi té la combinació perfecte entre actualitat i tradició.
Antigament era un petit poble de pescadors, però la seva òptima ubicació a la desembocadura del riu Tajo, amb una gran extensió de cultiu i de terreny on construir granges i fàbriques, li ha donat molta obertura i possibilitats.
A què et dediques?
Actualment treballo d’auxiliar de geriatria en un centre de dia per a gent gran i també fem assistència a domicili. Anteriorment he treballat com a professora de llengua espanyola per a nens i nenes, d’auxiliar educativa en un centre d’estudis i en un restaurant de plats típics espanyols.
T’ha resultat fàcil trobar feina?
A la ciutat on visc hi ha moltes escoles, botigues i centres comercials, i és molt fàcil trobar feina i poder escollir l’àmbit laboral on et sents més a gust, ja sigui per interès o per horari.
Quan vivies a les Franqueses estaves molt vinculada a entitats. A Portugal, també participes en alguna associació?
Sí, és veritat, m’encantava i m’encanta participar en entitats. Malauradament, des que vaig venir a viure aquí la feina no em deixa massa temps lliure. El poc temps que tinc a disposició me’l dedico: descanso, passejo i visito nous llocs.
Què és el que més et va sorprendre quan vas arribar a Portugal?
Una de les coses que més em va sorprendre, i que possiblement passa desapercebuda per a molta gent, és que una bona part de la població consumeix diàriament una gran quantitat de productes dolços, carregats de sucre.
A nivell mundial es parla de la necessitat d’eradicar tant el sobrepès com la diabetis, i aquí els resulta molt poc preocupant. En el meu dia a dia veig moltes persones amb ceguesa, amputació de diferents extremitats del cos… majoritàriament com a conseqüència d’aquest hàbit alimentari, i em preocupa molt.
Amb quines dificultats t’has trobat?
Al principi tenia dificultat a l’hora de seguir una conversa en portuguès a un ritme “normal”. Tothom em parlava molt ràpid i jo no tenia temps de traduir mentalment allò que em deien.
Pel que fa als hàbits alimentaris també vaig notar molta diferència, tant pels ingredients com per l’elaboració: utilitzen molta mantega en lloc d’oli, moltes cremes a base de llet per acompanyar-ho tot i una gran quantitat de postres a base de rebosteria, sobretot en les trobades familiars i en les festes.
Què és el que més t’agrada del país?
És un país que desprèn tradició, vagis on vagis, i la majoria d’objectes i aliments són elaborats artesanalment. M’encanta que un poble conservi la seva cultura i les seves tradicions, i aquí és així.
I el que menys t’agrada?
El fet que bona part de la societat portuguesa, i no només la gent gran, és molt tancada mentalment respecte a temes com l’homosexualitat, el masclisme, el racisme… Quan sento converses pel carrer, en el supermercat… m’adono que encara, en ple segle XXI, tenen molts prejudicis. És un fet que no m’agrada gens i tinc la sensació que aquesta societat no ha avançat en el temps. Sincerament, em decepciona.
Què destaques de viure a Portugal?
La gran varietat cultural que ofereix: espectacles, gastronomia, fires d’artesania.. I el paisatge: vagis on vagis, en qualsevol poble o ciutat, trobaràs espais preciosos per visitar.
Què ens recomanaries visitar?
Les platges enormes i precioses de l’Algarve i els encantadors carrers estrets i inclinats de Lisboa, amb l’Alfama i Bairro Alto. I per a qui busca un turisme més tranquil i de naturalesa espectacular, prop del rio Miño, li recomano tot el nord de Portugal, amb les ciutats de Braga i Porto.
Quin plat de la cuina ens recomanes?
El “bacalhau a bras” és el meu preferit. Un plat elaborat amb bacallà a trossets molt petits, patates fregides tallades molt fines i tot barrejat amb ou i una mica de julivert, que es converteix en una espècie de pasta; boníssim!
El Fado és Patrimoni de la Humanitat. A qui ens recomanes que escoltem? 
D’acord amb el meu criteri, us recomano Ana Moura i Carminho, com a artistes més actuals. Ara bé, com a indispensable base del món del Fado no podeu deixar d’escoltar l’Amália Rodrigues, fadista importantíssima i referent en la història portuguesa.
Què trobes a faltar de Catalunya?
El que més trobo a faltar, i que m’omple de nostàlgia cada vegada que hi penso, és la meva família i poder gaudir de les petites coses i situacions diàries amb ells. Coses tan senzilles com veure una pel·lícula junts o participar d’un dinar familiar són situacions que trobes a faltar molt quan estàs lluny de casa.
També trobo molt a faltar totes les amistats, passejar pels meus espais preferits de Catalunya i, evidentment, la nostra meravellosa gastronomia.
Et planteges tornar a Catalunya?
Mai he descartat tornar. Quan vaig venir a Portugal vaig prometre, tant a la família com a mi mateixa, que si qualsevol cosa no anava bé, sempre tindria la possibilitat de tornar. Per ara, però, no tinc intenció de fer-ho: tinc feina estable, hem invertit en una n ova casa i comencem a orientar la nostra vida aquí.