El 20 de setembre de l’any passat un veí de les Franqueses va tenir la desgràcia de ser el primer empresonat polític de l’estat, i després n’hi ha hagut molts més, alguns dels quals ja porten un any a la presó, altres exiliats (també artistes) i altres amenaçats de judici sumaríssim. Per què? No se sap (això de la rebel·lió, fa riure). De fet encara s’ha de fer el judici, i processos judicials idèntics contra exiliats no han tingut cap prova de cap fet il·lícit, segons resolució de les diferents justícies de fins a quatre estats europeus diferents (Alemanya, Regne Unit, Bèlgica i Suïssa), tots ells de llarga i reconeguda trajectòria democràtica i jurídica.
Ai las, aquí ens volen vendre que el seu molt particular i molt polititzat sistema judicial representa “la” llei, i que no n’existeix cap altra. I que, a més, és definitiva i inalterable pels segles dels segles. No fan cap esment als tractats internacionals que han signat.
Actualment, el prestigi internacional del sistema judicial que patim està a l’alçada dels dels països africans més endarrerits. Però no tot està perdut: aquesta tardor tenen una excel·lent oportunitat de recuperar part de la imatge que fins fa un any se’ls havia suposat.
Enric Serra
ANC les Franqueses