L’activista madrilenya ens explica quina és la seva visió de la situació política
Hi ha qui pensa que no hi ha res més poderós que viure una experiència en la pròpia pell per saber si ha pres una decisió encertada o no. I la nostra entrevistada, la Beatriz Talegón, està decidida a no refiar-se del que diuen alguns mitjans, sinó a descobrir per ella mateixa què passa a Catalunya. Per això va venir a viure la Diada a les Franqueses.
Aquesta madrilenya de naixem ent diu estar enamorada del poble català; un poble amb qui – tot i residir a Cabanillas del Campo (Guadalajara)- va estrenyent llaços gràcies a les xarxes socials. És llicenciada en dret, però també estudià Economia del Desenvolupament a la Universitat de Pequín, piano i fotografia. Ella, però, sobretot es sent política vocacional.
Ets independentista?
Sempre he d’explicar que jo no soc independentista, però defenso els independentistes perquè em sembla una manera legítima de defensar una manera d’organització i un sistema -en aquest cas, la república- que em semblen molt positius.
Entens aquells que et titllen d’independentista?
És clar que ho entenc. Perquè fonamentalment no es comprèn el que significa ser independentista, ni sobiranista ni nacionalista. Tot es confon i es mescla. I el que em sembla més trist és que s’usa com si fos una cosa negativa.
Què no està entenent Espanya de Catalunya?
Crec que no entén pràcticament res, perquè no li interessa entendre-ho. Bàsicament perquè “Espanya” s’ha patrimonialitzat per un sector concret de la societat que s’ho apropia tot: els diners públics, la bandera, i també aquesta “unitat” sacrosanta dels territoris.
I Catalunya d’Espanya?
Catalunya (la part sobiranista i independentista) no ha aconseguit fer entendre el què vol. Però més enllà, crec que hi ha un error molt comú: identificar Espanya amb els espanyols. No té res a veure el que alguns volen vendre com la “posició oficial del regne” amb el que pensem moltíssimes persones que també estem fins als nassos del regne d’Espanya, del nacionalisme totalitari espanyol i del règim franquista que no hi ha manera de treure de aquí. S’identifica al tot amb la part i això em sembla un error. Tot i que cada vegada escolto més persones que estan fent la diferència.
Està despertant una Espanya republicana que no s’atrevia a fer manifestacions en públic?
Sempre hi ha hagut una Espanya republicana. Però sobretot ha estat assassinada, perseguida, silenciada i maltractada. I això, sumat a la manca de possibilitats de connexió i de treball conjunt, ens ha fet sentir sols i molt febles.
Creus que el poder judicial i l’executiu estan separats?
No. Però no només ho penso jo. Fins i tot alguns jutges han sortit al carrer a dir que no poden suportar més les pressions que reben per part dels poders polítics. La justícia a Espanya brilla per la seva absència. I cada dia és més evident que les sentències es fan en base a qui les dicta i respecte a qui les ha de complir. No té res a veure ser Pablo Casado que Puigdemont. Lamentable.
Els polítics a l’estranger són exiliats o fugits?
Són exiliats. Persones que a més em semblen, com els presos polítics, referents socials i polítics que mai haurien d’haver arribat a la situació en què estan. I això reflecteix com entén Espanya la llibertat d’expressió i la defensa pacífica i democràtica de projectes que són legals i constitucionals.
¿Els polítics que actualment estan a la presó, han de témer una sentència exemplar?
Cada dia penso en ells i en la duresa amb la que se’ls està tractant. Em trenca l’ànima. Els seus fills, les seves parelles, els seus amics i famílies… És un dolor immens i irreparable. Tots esperem que des d’Espanya es reaccioni amb humanitat i sentit comú, però sabem que al final ens endurem un disgust molt gros. Em nego a creure que les sentències seran dures. Però té tota la pinta que així serà. I no, això no és exemplaritat per a la ciutadania sinó l’evidència que aquest sistema no funciona i que Espanya està agonitzant.
Espanya democràticament està retrocedint?
Sense cap dubte.
Comptes fins a 10 abans de contestar certes publicacions a les xarxes socials?
Cada vegada més. Abans m’afectava més alguna cosa que llegia o escoltava. Avui m’ho prenc amb més prudència i tracto de contextualitzar-ho tot. També és cert que la maternitat et dona unes dosis de paciència que abans no tenia…
Creus que la gent amb esperit més crític té menys recorregut polític?
Segur. Per això vaig sortir de la política de partits. Crec que no serveixo per estar dins d’una organització política. No suporto que em diguin el que he de dir o de pensar. No podria encobrir a ningú, per molt company que fos, si ha fet alguna cosa malament. Soc crítica per naturalesa i tinc debats molt profunds amb mi mateixa i amb la meva consciència. No aguanto l’endogàmia ni les capelletes. Però la meva vocació és la política, així que cal buscar maneres de participar, sense faltar als meus principis.
Creus que els socialistes no són conseqüents?
La deriva del PSOE des que en la dècada dels setanta recolzava el dret d’autodeterminació al que avui estem veient, és lamentable. Un tret al peu i una manipulació terrible.
Què et va semblar la manifestació de l’11 de setembre?
Al·lucinant. Em va fer molta il·lusió viure-al costat dels meus amics d’El Farró de Sant Gervasi. Una vegada que la vius, entens moltes coses…
Quin és el teu conclusió després d’haver-hi assistit?
Que us agrada estar junts, que acolliu amb els braços oberts a qualsevol que sàpiga respectar, i que m’heu obert les portes de casa vostra, de la vostra cultura i les vostres celebracions fent-me sentir una més. Aquí em tindreu sempre donant un cop de mà perquè puguem defensar allò en el que creiem, més justícia, llibertat i fraternitat entre els pobles.
Com va ser la teva primera diada a les Franqueses?
Molt emotiva. Vaig gaudir com una nena. Em va encantar el bon ambient pel carrer, gent que em parava per abraçar-me, cantar, i conèixer tot el que significa. Una experiència inoblidable.
Com et vas sentir?
Molt integrada.