“Fotoperiodista conseqüent”, així és com es defineix l’entrevistat de la secció De pas d’aquesta edició. Es tracta d’en Jordi Borràs, tan en boca de tots darrerament per ser l’autor del llibre i de la dedicatòria que el President Torra ha regalat al rei Felip VI. Aquest mes de maig ha participat al cicle de conferències Trobem-nos i parlem-ne de Marata.
“Sóc un fotoperiodista que entén la professió com una eina de transformació social.”
La xerrada de Marata va tractar sobre la importància del material gràfic per tal de reconstruir la nostra història. A quines conclusions vau arribar?
Vam concloure amb el valor de la fotografia i de l’arxiu com a documents històrics per interpretar el nostre passat.
El teu treball s’ha centrat força en els moviments d’ultradreta a Catalunya. Com et sorgeix l’interès per escriure o fotografiar al voltant d’aquesta temàtica?
Per interès 
ideològic oposat a l’extremadreta. L’antifeixisme més convençut, passant per la curiositat i les ganes de documentar certes coses, em van portar a fotografiar actes d’extremadreta fa gairebé deu anys.
Quina és la tendència dels moviments d’ultradreta? Seguiran creixent en el futur?
Per això hauríem de concloure que l’extremadreta està creixent actualment. Si bé és cert que hi ha una major visibilització i un blanquejament de les seves idees a través d’organitzacions que no són d’extremadreta, poso en dubte que, per exemple, l’extremadreta estigui creixent a l’Estat espanyol. Segurament hi ha la mateixa gent que fa deu anys o que en fa vint, però ara crida més i es veu més.
On copsaves la història el dia 1 d’octubre?
A Barcelona, a l’escola Industrial, fent fotos de com van portar les urnes, de com la gent va començar a votar… A partir d’aquí, vaig anar a diferents escoles de Barcelona.
Quina creus que serà la importància històrica de l’1-O?
L’1-O va ser una lliçó. Hi va haver un moment històric en què la gent del carrer i de les institucions es van conjurar per fer una cosa que ens havien dit que era impossible: el referèndum de l’1 d’octubre. I per altra banda, també és un punt d’inflexió històric a nivell català i de tot l’estat… de com el sostre de les llibertats nacionals ha xocat amb el que en diuen lleis, Constitució… El que en pugui derivar serà un camí imparable cap a la independència, tard o d’hora.
Com se t’acut preparar Dies que duraran anys?
Bàsicament m’ho proposen el dia 4 d’octubre. Va ser una cosa molt ràpida.
El teu darrer llibre és, ara per ara, un dels més venuts del moment. Quina sensació en tens al respecte?
Em fa molta il·lusió. Primerament, perquè és un llibre on també hi ha fotos d’altres escriptors i per tant, és un èxit col·lectiu. Alhora, perquè hi veus reflectit l’esforç no només d’aquesta tardor sinó d’anys de picar pedra i de fer projectes que potser han quedat mig oblidats o que no han tingut tanta repercussió. Vaja, que m’ho he pres molt bé.
Com vas rebre l’encàrrec de la dedicatòria al rei Felip VI d’Espanya?
Algú de l’entorn del President em va encarregar el llibre i em va brindar l’oportunitat de dedicar-lo. Tan senzill com això.
Has rebut algun feedback?
Per part de la casa reial, no. Per part del President i de la Generalitat, m’han agraït el gest i jo agraeixo a ells el gest de lliurar-lo.