Més enllà el que explica l’Ajuntament, què comporta que el municipi superi aquesta barrera?
Des de fa setmanes l’Ajuntament ha iniciat una campanya per promoure l’empadronament al municipi. S’han buscat domicilis on es sospitava que hi residien més persones de les que hi constaven registrades i s’han ofert obsequis per tal que tota la ciutadania s’empadronés. Objectiu? Superar el llindar dels 20.000 habitants. Una frontera que des de fa anys el nostre municipi voreja. I és que segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2017 la població de les Franqueses era de 19.584 habitants. El Govern municipal diu que això ens permetria accedir a un bon munt de recursos que haurien de repercutir en una millora dels serveis municipals, però sorprèn que aquestes campanyes d’empadronament sempre s’impulsin en any preelectoral. Més enllà del que ens explica l’Ajuntament, quins són els efectes de superar els 20.000 habitants?
Comportarà més serveis i finançament?
L’Ajuntament ha fet una intensa campanya per “vendre” els efectes de l’augment de població empadronada. Entre aquests avantatges hi hauria un augment dels serveis que l’Ajuntament estaria obligat a oferir. I efectivament, la Llei reguladora de les Bases del Règim Local estableix que els municipis de 20.000 habitants hauran d’oferir una sèrie de serveis addicionals que fins ara eren responsabilitat de la Diputació. Entre aquests serveis hi ha la protecció civil, els serveis socials, la prevenció i extinció d’incendis o les instal·lacions esportives d’ús públic. El Govern municipal diu, però, que en la majoria de casos és l’Ajuntament qui ja està gestionant aquests serveis per iniciativa pròpia, de manera que no sembla que efectivament es prevegi un salt qualitatiu en els serveis dels quals puguin gaudir els ciutadans.
El Govern de Francesc Colomé també estima que l’augment de població podria significar entre 300.000 i 400.000 € de finançament addicional aportat per l’estat, a més de la possibilitat d’accedir a determinades subvencions reservades per a municipis de més de 20.000 habitants. En aquest darrer cas, però, l’Ajuntament hauria de concórrer a aquestes convocatòries de subvencions i competir amb altres municipis per aconseguir-les. Tot això és el que diu l’Ajuntament, però tindria algun altre efecte?
L’augment de població afectaria el repartiment d’escons?
Una de les conseqüències immediates de superar el llindar dels 20.000 habitants es notarà a la sala de plens de l’Ajuntament. Si fins ara hi havia disset regidors, l’augment de població implicaria passar a vint-i-un. Això podria alterar de manera significativa el repartiment d’escons o conduir a majories alternatives de Govern? El cert és que les dades no ho semblen indicar. En aquesta legislatura sis forces polítiques es reparteixen els escons. CiU té 6 regidors, Imaginem les Franqueses en Comú 4, el PSC 3, ERC 2 i Convergència per les Franqueses i el PP 1 cadascuna. A hores d’ara, si efectivament s’incorporessin quatre nous regidors i es repetissin els resultats de fa quatre anys aquests quedarien repartits entre les quatre grans forces del municipi. Més aviat, per tant, aquesta mesura contribuiria a restar pes específic als partits minoritaris, però no sembla que afectés de manera substancial a les possibles coalicions entre partits.
Comportaria augment de despeses?
Més enllà de les despeses que és previsible que es poguessin derivar si efectivament l’Ajuntament oferís nous serveis, superar el llistat dels 20.000 habitants té conseqüències directes en els sous dels càrrecs públics municipals. D’ençà de la crisi, el sous dels alcaldes i dels regidors els determina una llei estatal. D’aquesta manera, l’alcalde cobra anualment 50.000 € bruts l’any, mentre que un regidor amb dedicació exclusiva 40.804 € anuals. En l’actualitat les Franqueses compta amb dos regidors amb dedicació exclusiva i cinc amb dedicació parcial, que en conjunt cobren 216.000 € cada any. La Llei estableix que per a municipis d’entre 15 i 20.000 habitants el nombre de càrrecs públics que podran tenir dedicació exclusiva a les tasques de l’Ajuntament és de 7, mentre que per a les poblacions de més de 20.000 habitants aquesta xifra pot arribar a 10. Això per tant donaria la possibilitat –que no necessàriament s’hauria de fer realitat- que augmentés sensiblement el nombre de càrrecs polítics que tinguessin sou municipal, així com la quantia de les retribucions. Però potser és encara més cridaner l’efecte sobre el personal eventual –aquell que pot nomenar el govern municipal sense necessitat de passar cap procés selectiu-. D’acord amb la Llei, la xifra podria passar de dues a set persones.
Qui s’empadrona?
En la campanya municipal s’ha posat l’accent en els possibles efectes per a les arques de l’Ajuntament de l’augment de població empadronada, però resulta pertinent preguntar-se qui és aquesta gent que s’empadrona i quins efectes pot tenir per a ells un acte aparentment tan senzill.
En molts casos, els nous empadronats seran persones que ja vivien al municipi des de fa una temporada però que no s’havien pres la molèstia de regularitzar la seva situació, ja sigui per mandra o bé perquè preferien mantenir algun servei vinculat a la seva residència anterior. En d’altres casos, però, els nous empadronats tindran un perfil ben diferent. Sovint es tractarà de persones immigrants que potser encara no han aconseguit un permís de treball i per als quals l’empadronament suposa l’accés a una bossa de “serveis bàsics” com l’assistència sanitària o l’escolarització dels infants. L’empadronament és un primer mitjà que permet garantir que alguns dels nostres veïns accedeixin a elements bàsics que garanteixen uns mínims de qualitat de vida. Quants veïns no havien tingut accés a aquests serveis fins ara? I en quines condicions subsistien?
Les preguntes sense respondre
Hi ha moltes preguntes per respondre encara al voltant de la campanya sobre l’empadronament. Com es tria el moment per fer aquesta campanya? Per què aquesta campanya s’escau en any preelectoral, com també va succeir fa quatre anys? Quin cost ha tingut aquesta campanya? A partir de quin moment el municipi es podria beneficiar de l’augment de recursos promès? Malauradament Garbuix ha formulat aquestes preguntes al govern municipal durant setmanes sense obtenir resposta. Volem ser 20.000. Volem ser més rics i més pròspers. No està clar que vulguem ser més transparents.