“Poder veure una posta de sol entre les dunes és una experiència inoblidable.”
Des de fa dos anys resideix a Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units.
En Jose de la Torre és un jove franquesí de 34 anys que en fa dos que viu a Abu Dhabi. La seva passió pel futbol el va portar a interessar-se per la fisioteràpia, i més concretament per la fisioteràpia esportiva, una disciplina que ha acabat esdevenint la seva feina. Va començar la seva carrera al Club Esportiu Llerona i va passar per diversos equips catalans -entre ells l’Espanyol- fins que un dia va rebre una trucada d’Abu Dhabi. Ara, instal·lat al Golf Pèrsic com a part de l’equip mèdic de l’Alwahda FC, ens explica com és el dia a dia als Emirats Àrabs.
On vius exactament? Com descriuries aquest lloc?
Visc al centre d’Abu Dhabi, la capital dels Emirats Àrabs, ciutat veïna de Dubai. A la gent li sona Dubai i més o menys la situa al mapa; però quan parles d’Abu Dhabi, tothom té dubtes tot i ser la capital i el motor econòmic del país.
És una ciutat molt nova, amb grans avingudes i grans edificis. És una illa de 30 quilòmetres de llarg connectada mitjançant tres ponts a la Península Aràbiga. Dona la sensació de ser una ciutat marítima, amb llargs passeigs marítims al costat de les seves platges.
Què et va portar a viure a Abu Dhabi?
M’hi va portar el futbol i hi visc des de l’abril de 2016. Vaig rebre una trucada un dimecres i el dilluns següent estava baixant de l’avió sense bitllet de tornada.
Actualment a què et dediques?
Soc part dels serveis mèdics de l’Alwahda FC, un equip de la primera divisió del Emirats Àrabs Units (EUA), i treballo com a fisioterapeuta especialista en readaptació a l’esforç i a la competició. També ho compagino, a distància, amb la direcció (juntament amb el meu soci i amic) de Recupera’t, un centre de medicina esportiva i fisioteràpia a les Franqueses.
Explica’ns con vas passar de fundar Recupera’t a marxar a Abu Dabi.
Tot es remunta al meu amor (o bogeria) pel futbol. No vaig trigar a adonar-me que com a jugador de futbol no arribaria gaire lluny. Així que ho vaig tenir fàcil; només calia moure’m un parell de llocs a la banqueta. D’aquesta forma vaig començar a fer de fisioterapeuta al CE Llerona, -el meu equip de tota la vida-, mentre acabava la carrera. Després vaig començar un tour per diversos equips catalans i 
paral·lelament vam fundar Recupera’t al 2010. Des de l’inici va ser un projecte que pretenia poder oferir a la gent amb problemes físics, (no només als esportistes), solucions que durant tots aquest anys he anat aprenent al món de l’elit esportiva. Un projecte que des de l’inici vaig compartir amb el meu millor amic i que ara no podria existir sense ell, tenint en compte la meva situació actual.
Què és el que més et va sorprendre quan vas arribar a Abu Dhabi?
Suposo que degut a les idees preconcebudes que tenim sobre el món àrab i l’islam, el que més em va sorprendre va ser la normalitat i respecte que tothom té per les diferents religions, cultures i persones d’arreu del món.
Què és el que més i menys t’agrada del país?
El que més sense dubte el ritme de vida, tranquil i sense les presses amb les que vivim aquí. El que menys, algunes restriccions i prohibicions com poden ser els horaris de tancament de les platges, de locals d’oci i restaurants. A banda, per descomptat, de les diferencies econòmiques entre la gent més humil i els emiratís, deixant clar que tothom que viu al país té una feina encara que no sempre en bones condicions.
Amb quines dificultats t’has trobat?
L’idioma és un problema si has de treballar amb gent local, ja que no tenen un nivell gaire bo d’anglès. Jo he après una mica d’àrab per poder-me comunicar millor amb els jugadors. Ells ho agraeixen i per a mi és fins i tot divertit.
És tant cosmopolita com veiem a la televisió?
Tant o més! He tingut la sort de viatjar per força països i continents, i enlloc he trobat la varietat de nacionalitats d’aquí. El 70 % de la població, uns 6 milions de persones, són estrangers. A vegades és difícil veure o trobar-se amb gent del propi país. El país està entre Europa, Àsia i Àfrica, i això fa que et trobis gent de qualsevol d’aquests indrets a banda d’australians i americans.
Què destacaries de viure a Abu Dabi?
Tot i ser una ciutat gran, la tranquil·litat i la sensació de seguretat que tens allà on vagis. També que gairebé pots fer de tot: safaris i dormir al desert, llogar vaixells per passejar pel mar, esports d’aventura, visitar museus, restaurants de cuines de tot el món…
Què recomanaries que visitéssim?
Emirats Àrabs, és un país petit. Sempre que venen amics i familiars acostumo a portar-los als llocs imprescindibles com son la Gran Mesquita, l’Emirates Palace (un dels hotels més luxosos del món), les Etihad Towers (amb un observatori a 300 m. d’alçada) i des del setembre passat el nou Louvre, amb poques obres però que val la pena visitar només per veure l’edifici construït sobre del mar. I per descomptat el desert, on poder veure una posta de sol entre les dunes és una experiència inoblidable.
Què més ens pots explicar de la teva experiència de viure allà?
Crec que és una experiència espectacular, tant per tenir l’oportunitat de conèixer la vida en aquest país, com pel fet de poder viatjar a països veïns, gràcies a la feina, com Iran, Qatar, Aràbia Saudí, Oman… i poder conèixer el món àrab. És una cultura molt rica i que no només està lligada a l’islam, com tots acostumen a pensar.
Què trobes a faltar de Catalunya?
La família i els amics! A vegades agafaria un vol de 7 h. només per poder dinar amb els meus pares i germans, jugar una estona amb els meus nebots o fer unes cerveses amb els meus amics.
Et planteges tornar a viure a Catalunya?
Sí, per quedar-m’hi! Un cop has fet el pas de viure i/o treballar fora de casa (que no és fàcil), i t’acostumes a la nova situació i a la nova vida, no veus el dia per tornar. Però també tinc clar que no em veig vivint la resta de la meva vida lluny d’aquí, a un altre lloc que no sigui Catalunya, per a mi un dels millors llocs del món.