1 Dono gràcies a la vida per haver-me donat tanta ignorància. I per damunt de tot, dono gràcies per ser-ne tan conscient. Aquesta és la ignorància que jo tinc i tu no tens.
2 La meva ignorància és el motor que em mou. És el camí que em separa del coneixement que hi ha a l’horitzó i és, per tant, allò que em fa caminar.
3 És la pròpia ignorància allò que em fa immens. Dins de la meva ignorància hi caben totes les coses del món i tot allò que pugui venir.
4 Gràcies a la meva ignorància he crescut i segueixo creixent, perquè és ella qui m’ensenya a fer-me milers de preguntes cada dia. I, afortunadament, avui encara em sé regalar més preguntes que respostes. I així em vaig fent gran i més gran.
5 Diuen que el saber no ocupa lloc. La meva ignorància tampoc.
6 La teva immensa saviesa et fa caminar amb els ulls tancats. La meva ignorància em fa viure sempre amb totes les portes i finestres obertes, i tota la llum va entrant.
7 La teva saviesa és arrogant, superlativa, distant. La meva ignorància és humil, amable, càlida. I la comparteixo cada dia amb l’univers sencer.
8 La teva saviesa l’has d’estar defensant sempre, amb dents i ungles. Pot ser qüestionada i enderrocada en qualsevol moment. La meva ignorància és eterna i omnipresent, em dóna pau i m’allibera.
9 Molt sovint, la teva saviesa te la venen els demés. La meva ignorància la conreo jo des de petit i només jo la puc cuidar amb estima. Tan sols l’haig de mimar una mica i vetllar perquè no s’apagui mai.
10 Amb els anys, el cap anirà marxant, i la teva saviesa marxarà amb el cap. Però jo, ple d’ignorància, sempre em podré seguir preguntant per què t’he estimat tant, per què els peixos no saben volar i per què brillen els estels que fa milions d’anys es van apagar.