De tots és sabut que l’esport és bo per la salut. I també sabem que els esports d’equip fan que millorin les qualitats dels infants i dels adolescents, que aprenguin a treballar per un objectiu comú, a confiar en altres persones i a valorar-se ells mateixos.
Però l’esport també comporta un risc de lesions per sobreesforços, o de patacades que es poden produir per un cert contacte amb els equips contraris, o per un mal pas que podem fer… Riscos que assumim perquè en el fons, són inherents a qualsevol activitat. Ara bé, els riscos que no compartim són aquells que es poden evitar, caigudes per mal estat del terreny de joc o cops amb les parets per falta d’espai per poder jugar.
Això passa al pavelló, on s’hi juguen diversos partits a la vegada i impossibilita que els infants s’esforcin al màxim, per por de picar amb les parets, que no tenen cap protecció, o d’endinsar-se dins un altre camp de joc (separats només per cortines).
Sóc conscient que el pavelló té una certa edat i que en el moment en què es va construir no hi havia tanta activitat com ara mateix, però això no eximeix els seus responsables de destinar-hi mesures de prevenció per evitar que els esportistes es facin mal durant el seu ús.
Joan Anton Guillem