Lucy és la història d’una adolescent afrocaribenya que deixa la seva illa natal per anar a fer d’au-pair a Nova York amb una família benestant amb 4 filles. Fins aquí podria semblar una història normal i corrent, la diferència rau en la ploma de Jamaica Kincaid. Per entendre Lucy cal saber que Jamaica va néixer a Antigua, una petita illa del Carib que fou colònia anglesa, va ser educada en anglès i va ser enviada a Nova York a fer d’au-pair. Jamaica era una bona estudiant però mai va trobar el suport familiar que l’encoratgés a seguir a l’escola. Tot i que la mare era una gran lectora i va ensenyar-li a llegir de ben petita, Jamaica esdevé una autodidacta literària. Quan la mare pareix el seu germà se sent desplaçada, ignorada i troba en la literatura el refugi per evadir-se d’un món que sent aliè. Ben aviat descobrirà que el món literari és dels blancs i això la condicionarà a no creure en el seu potencial com a escriptora. Quan arriba l’adolescència, la reafirmació del caràcter es tradueix en una lluita titànica amb la mare. Jamaica marxa als Estats Units i allí persegueix el somni d’estudiar, ser i convertir-se en escriptora. Kincaid és escriptora i ensenya literatura a la universitat de Harvard.
És Lucy una novel·la autobiogràfica? Sí en bona part, però Lucy és una novel·la sobre la identitat, les relacions mare-filla, l’autoconfiança i l’acceptació amb la mirada d’aquesta adolescent que aterra en una casa de família perfecta, en aparença, i que mira de fer-se un lloc a la gran ciutat mentre intenta trobar el seu jo. Com molt bé escriu Jenn Díaz al pròleg, caldria teoritzar sobre les relacions tenses entre mare i filla, sobretot quan aquestes comencen a despuntar i s’allunyen de la figura de la mare i avancen. Potser gràcies a aquesta tensió i allunyament les dones com a col·lectiu anem avançant per retrobar-nos més endavant amb la figura de la mare, una mare que no va tenir ocasió d’imposar-se, ni d’estar cansada, ni de cridar ja en tinc prou.
La literatura de Kincaid no amaga el seu feminisme ni l’anticolonialisme que conviuen amb una prosa delicada i poètica. Són molt bonics els paràgrafs de descoberta del nou lloc, la sensació de viure en un lloc on hi ha quatre estacions, per exemple.
Lucy és d’aquells llibres que regalaria a tothom.
Fe Fernández i Villaret
L’Espolsada Llibres