Marata i el seu entorn compten amb un dels ecosistemes que tenen més diversitat de flora i fauna del nostre medi natural: els boscos de ribera. Un clar exemple d’aquest hàbitat és la riera de Carbonell.
S’anomenen boscos de rib era perquè les vores de riu tenen la seva pròpia vegetació́, i formen una sanefa característica que va resseguint el curs del riu. Aquesta vegetació́ té un important paper en l’ecosistema: serveix de refugi per animals i plantes, és un corredor biològic (és a dir, un connector ecològic), estabilitza els marges i amortitza els efectes de les riuades perquè actua com a fre davant la força de l’aigua…
A bona part dels cursos d’aigua la vegetació de ribera ha estat substituïda en part per plantacions d’arbres de ribera per a la producció de fusta. És per aquest motiu que és habitual trobar, a l’entorn d’aquests torrents, plantacions de plàtans (Platanus sp), pollancres (Populus nigra) i cirerers (Prunus avium). El pollancre (Populus nigra) és molt comú a Corró d’Amunt, Corró d’Avall i Marata. És un arbre que pot arribar als 30 metres d’alçada i de fulla caduca, és a dir, que li cauen les fulles a l’hivern. Té una escorça de color gris i llisa quan és jove, però a mida que va creixent es torna rugosa i de color bru. Les seves llavors tenen pèls llargs cotonosos i són transportades molt lluny pel vent, omplint les riberes dels rius a la primavera i donant un aspecte de paisatge com si hagués nevat. Necessita sòls humits per viure i és de creixement ràpid. Com que la seva fusta és molt tova i elàstica, s’utilitza per a fer llumins, escuradents o caixes d’embalar.
Pel que fa als arbustos que podem trobar als boscos de ribera, destacaríem l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Del seu fruit negre i dolç, la mora, en fem melmelades, quan aquestes omplen els marges dels boscos de ribera de Marata a l’estiu. L’esbarzer també és conegut per les seves punxes presents a les tiges i fulles, que ens esgarrinxen les cames quan intentem endinsar-nos en zones on hi és ben estès.
Com a plantes herbàcies del bosc de ribera, dins de l’aigua, trobem la boga (Typha angustifolia), molt coneguda per la seva habitual aparició en contes infantils. La boga és una gran herba que arrela dins de l’aigua, en cursos calmats, tolls de rieres i basses. Té rizomes (arrels) subterranis que li permeten estendre’s. Les seves fulles tenen forma de cinta i les tiges tenen al capdamunt de tot una inflorescència marró en forma de pur que conté les flors femenines. A tall de curiositat, esmentar que les fulles de la boga s’utilitzen per fer cistelleria.
Olga Alcaide (biòloga)