Malgrat que cada vegada queda més clar, no està de més recordar que la cultura no és tan sols allò que té a veure amb les lletres, els museus, la música o les festes tradicionals, sinó que abasta tot el camp de les ciències i, si m’apureu, una part de la tecnologia en allò que té de creativa. La ciència, però, en tots els seus vessants és cultura. Això els antics grecs ho tenien més clar que nosaltres. Plató, Aristòtil, Arquímedes o Epicur eren, alhora, homes de lletres i de ciències. Al renaixement es va recuperar aquesta idea, sobretot a Itàlia o França, amb prototips com Leonardo da Vinci que era filòsof, escriptor, pintor, escultor, arquitecte o enginyer.
Contemporàniament, Einstein o el recentment traspassat Stephen Hawking, eren grans científics i, alhora, vertaders filòsofs i divulgadors. Anant més ençà, Ramon Margalef era un ecòleg de casa nostra de fama mundial i un profund pensador. Qui pot discutir que els progressius descobriments sobre l’origen i evolució de l’univers no comporten una gran dosi de filosofia? Fan pensar perquè, sovint, qüestionen teories anteriors que abasten camps tan delicats com la religió, tal com passa amb els avenços de la biologia o la genètica que integren la ciència dins la cultura.
Josep M. Boixareu Vilaplana