Aquests tres anys i mig a Mèxic han fet que en Ferran hagi creat un estret vincle amb aquest país, convertint-se en un enamorat de la seva gastronomia, la seva cultura i la seva gent.
El setembre de 2014, amb 24 anys, en Ferran Ollé Serra, de ca l’Ollé de Corró d’Avall, va agafar un vol intercontinental amb destinació Mèxic. Allà es va establir a Ciutat de Mèxic (antic Mèxic DF), capital del país amb més de 9 milions d’habitants, per intentar desenvolupar-se professionalment. En Ferran havia estudiat disseny gràfic i, actualment té la seu propi estudi (www.ferranolle.com) establert entre Barcelona i Ciutat de Mèxic.
Aquests tres anys i mig li han permès descobrir, de primera mà, el país i apropar-se a la seva cultura i a la seva gent. Actualment es presenta com un enamorat de la cuina mexicana, de la seva cultura i les tradicions. I malgrat pensar que en un futur, proper o llunyà, tornarà a Catalunya, també té molt clar que no podrà trencar el vincle amb aquest país que l’ha acollit i li ha permès desenvolupar el seu projecte personal.
Per què vas decidir marxar de Catalunya?
Vaig marxar per gust, tenia alguns diners estalviats i vaig voler anar a Mèxic perquè des de feia temps aquest país em cridava molt l’atenció, tant per la seva vessant de disseny gràfic, com de l’art, l’arquitectura o la seva cultura en general.
A què et dediques?
Sóc dissenyador gràfic. Treballo per a un estudi i també per compte propi (www.ferranolle.com). M’he especialitzat en editorial, “branding” –construcció de marca- , “packaging” –embalatge- i web. Però des de fa un parell d’anys m’he començat a involucrar en projectes d’àmbit més artístic, des de la conceptualització fins al desenvolupament.
On vius exactament? Com és aquest lloc?
Visc a la Ciutat de Mèxic (abans DF), a la colònia Juárez, situada just al centre de la ciutat. És un barri força tranquil, residencial, però alhora amb una proposta gastronòmica, comercial i nocturna molt interessant. Tot i que cada vegada la colònia Juárez es va popularitzant més, sobretot entre la gent jove, encara hi és molt present la vida de barri, la seva gent, els mercats i negocis locals. A nivell arquitectònic és molt interessant perquè combina l’arquitectura de les grans cases dels burgesos de l’època del Porfiriato (1876 – 1919) amb les construcció dels anys 50, 60 i 70 i les noves edificacions més modernes i avantguardistes.
Quant temps fa que hi vius?
Vaig arribar a Mèxic el setembre de 2014. Fa gairebé 3 anys i mig que hi visc.
Mèxic és realment un país insegur, o només en determinades zones?
Hi ha zones més tranquil·les que d’altres, i zones que són realment insegures.
La cuina mexicana és molt influent, què en destacaries? I com la vius?
La visc de meravella, és una de les gastronomies més completes i variades del món. La cuina mexicana és molt complexa. Però cal que no la confonguem amb la tex-mex, que és aquella cuina originària del sud-oest dels Estats Units que combina ingredients i plats de la gastronomia de Mèxic amb tècniques i ingredients estatunidencs; no té res a veure!
Òbviament, quan parlem de “cuina mexicana” automàticament pensem en tacos, quesadillas i burritos, però és molt més que tot això. Sóc un apassionat d’aquesta cuina i haig de reconèixer que quan torno a casa, a Catalunya, tot em sembla una mica insípid. Com a plats preferits destacaria: els Chilaquiles, els tacos de Suadero (carn de vaca rostida), la Cochinita pibil (guisat de carn), o la Tlayuda (truita de blat de moro).
Ens pots recomanar algun plat que t’hagi sorprès?
Crec que els Chilaquiles. És un plat molt bàsic a base de Totopos (tortilla de maiz fregida), salsa picant verda i/o vermella, ceba i celiandre. Ara bé, cadascú se’l prepara una mica com vol, perquè s’hi pot afegir pollastre, ou, “chilorio”… Una proposta senzilla i bona. A més, és molt recomanable prendre’l per esmorzar quan tens ressaca.
Mèxic és també un país molt viu en tradicions. N’hi ha alguna que t’hagi sorprès?
És un tòpic, però “El Día de Muertos” és la meva data preferida a Mèxic. Aquest dia la gent fa un altar a casa seva en memòria dels familiars que ja no hi són. Es col·loca una foto de la persona difunta i s’acompanya de menjar, llaminadures, begudes i vicis en general. També s’acompanya de diferents elements: un plat amb sal per purificar l’ànima, un got amb aigua perquè s’humitegin els llavis, un “petate” perquè les ànimes puguin seure… i podríem anar-ne anomenant molts i molts més.
El Día de Muertos és una festa prehispànica que encara segueix viva i amb molta força, tanta que fa uns 3 mesos, Pixar (Pixar Animation Studios) ha tret una pel·lícula on tot gira al voltant d’aquesta festivitat.
És present l’herència Inca arreu del país? En quins àmbits es percep?
Mèxic es dividia entre Aztecas (part central i nord del país) i Mayas (part sud
del país). És molt present el llegat Azteca i Maya arreu del país, tant en els monuments (arquitectura), com en les tradicions i en la gastronomia.
Entenem que Mèxic t’ha estat un país fàcil a nivell de comunicació, però t’han sorprès les diferències idiomàtiques?
Molt, hi ha una infinitat de paraules o expressions diferents que, de mica en mica, he anat aprenent.
Com es viu, des de Mèxic, la intenció del polèmic mur de Trump?
Al principi amb certa preocupació, però crec que ara la gran majoria de la gent
no és preocupa massa pel mur i veuen a Trump com un boig, a qui se li escapa la força per la boca.
Què destacaries de viure a Mèxic?
Mèxic és un país culturalment molt viu i fort. Sóc un enamorat de la seva cultura i les seves tradicions.
Què és el que més, i el que menys, t’agrada del país?
El que més m’agrada és la seva gent i el que menys, el trànsit. Hi ha massa cotxes i molta contaminació.
Coneixen Catalunya?
Sí, cada vegada més.
Què trobes a faltar de Catalunya?
La família, un bon pa amb tomàquet i la tranquil·litat de Corró d’Avall.
En un futur, et planteges tornar?
Sí, però sense deixar Mèxic del tot.