El Comitè de Defensa de la República agrupa més de 350 persones i va néixer per defensar els col·legis electorals en el referèndum de l’1 d’octubre.
Quan el passat 1 d’octubre, els col·legis electorals van obrir les portes, milers de persones ja feia hores que els custodiaven. Algunes s’hi van passar tota la nit. D’altres van llevar-se “ben d’hora, ben d’hora” per garantir el dret de vot de la ciutadania, també a les Franqueses. Moltes d’aquestes persones van anar-hi cridades pels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), uns “ens” que pocs dies abans del referèndum van sorgir arreu de Catalunya. Els CDR aviat es van transformar en els Comitès de Defensa de la República i han tingut un paper molt actiu tant en les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, com en la passada campanya electoral. Les autoritats espanyoles han posat en el seu punt de mira els CDR i això no fa gens fàcil poder explicar què són i com funcionen. Però malgrat tot, el CDR de les Franqueses mostra una vitalitat sorprenent.
“Una forma de canalitzar les ganes de reivindicar”
Ens trobem amb dos dels membres del Comitè de Defensa de la República de les Franqueses. Aquesta vegada però, i per primera cop, no podrem publicar els noms de les persones a les quals entrevistem. Fa pocs dies que el Tribunal Suprem ha demanat intensificar les investigacions sobre l’activitat dels CDR, i això pot anticipar accions futures contra aquests col·lectius. La màquina repressiva no s’atura, i això obliga a les persones que hi participen a ser prudents. Una prudència que contrasta amb l’enorme èxit popular de la iniciativa, amb més de 350 persones implicades en les seves accions i que es coordinen a través del canal d’una xarxa social.
Però potser allò més difícil és explicar què són exactament el CDR’s. “Els comitès de defensa de la república són espais autoorganitzats apartidistes i no institucionalitzats, nascuts amb l’objectiu de garantir la celebració del referèndum de Catalunya”, ens llegeix un dels nostres interlocutors. “Després de l’1 d’octubre i amb el resultat aconseguit, l’objectiu del CDR ha de ser construir la República”, afegeix. Alhora, però, ens ofereixen una definició més espontània, i segurament molt més accessible: “Els CDR són una forma de canalitzar les ganes de reivindicar de la gent; les ganes de demanar l’alliberament dels presos polítics, de sortir al carrer a queixar-se i a penjar llaços; les ganes de fer efectiva la república i que s’engegui el procés constituent.”
De CDR n’hi ha al llarg de tot el territori de Catalunya i també, en alguns casos, a l’estranger. I és que els CDR van aconseguir força notorietat els dies anteriors al referèndum de l’1 d’octubre. Ells van convocar la gent a concentrar-se en els col·legis electorals per garantir que la votació pogués tenir lloc. I en el cas de les Franqueses es va concretar, per exemple, en què pràcticament en tots els col·legis electorals hi van haver grups de persones custodiant-los durant tota la nit. Unes accions que els membres del CDR consideren que van ser “necessàries i exitoses”. “Van ser un èxit perquè el referèndum es va fer. Malgrat la violència, malgrat la repressió, malgrat el no reconeixement per part de l’Estat espanyol, el referèndum es va dur a terme”.
De Comitès de Defensa del Referèndum a Comitès de Defensa de la República
Els dies posteriors a l’1 d’octubre, els CDR van patir una petita mutació i a partir d’aquell moment van passar a anomenar-se els Comitès de Defensa de la República. “La conversió va venir donada pels fets consumats que va imposar l’Estat espanyol: la violència, l’espoli, el robatori, el setge judicial… No quedava una altra sortida. Això o la renúncia absoluta.”
A partir d’aquí, el CDR de les Franqueses ha desenvolupat diverses accions. De manera particular en les vagues generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre, però també durant la darrera campanya electoral. Alguns dels seus membres van protagonitzar els talls de carreteres que es van produir durant aquestes jornades i han estat molt actius penjant llaços grocs arreu del municipi en solidaritat dels presos polítics i cartells animant a votar partits independentistes. Uns cartells que, asseguren, han retirat en bona part després de les eleccions. “No fem res incorrecte. No hem passat de fer allò que pot fer qualsevol líder sindical en una jornada de vaga. La realitat és aquesta. Si per enganxar cartells algú vol dir que hem comès un delicte de ‘rebelión’ això és molt trist. En tot cas, tenim la consciència molt tranquil·la.” Unes accions que, insisteixen, s’han dut a terme sempre des de la resistència passiva no violenta. I que a més, s’han demostrat efectives a la llum dels resultats de les darreres eleccions. I és que cal destacar que els CDR també van participar en el recompte paral·lel de les eleccions del 21 de desembre.
Un projecte per a tothom
“El nostre objectiu és conscienciar a la gent i fer efectiva la república”, ens diuen. I és en aquesta tasca de conscienciació en la qual semblen voler concentrar bona part de les energies. Perquè afirmen que la lluita actual no va tant de defensar la independència, com de front a les pulsions autoritàries de l’Estat espanyol. “Aquesta no és una qüestió de banderes, d’himnes o de llengües… És una qüestió de supervivència. Quan l’Estat espanyol decideix retallar 708 milions de finançament a Catalunya, això afecta als ‘indepe’ i als que no ho són. O quan es dediquen a ‘afinar el fiscal’ perquè la sanitat no funcioni, això també perjudica als contraris a la independència. Estem convençuts que hi ha molts demòcrates que potser no veien clara la independència però que no estan disposats a acceptar això.”
Una visió de la realitat a la qual consideren que molts ciutadans no hi poden accedir per culpa de la manca de pluralitat entre els mitjans de comunicació, decantats de manera abassegadora cap a posicionaments unionistes. “Els mitjans de comunicació espanyols tenen molt poder i han fet molt mal”, ens diuen. Per això consideren que és imprescindible la tasca dels CDR.
Al CDR –asseguren- hi participa gent de tota mena d’orígens i classes socials: “L’Estat espanyol ha aconseguit que les Franqueses es mogui”. Però encara volen ampliar més el seu radi d’acció: “Hem d’explicar que la república la podem fer des de baix i que la podem fer entre tots; i que això és bo per a tothom, no només per als independentistes, sinó per a tothom! Això és una oportunitat de futur per als que hi som ara i pels que vindran. Un full en blanc, que hem de fer entre tots.”