Quan escric aquestes línies falta menys d’una setmana pel Referèndum, si s’arriba a fer o impedeixen que es faci. Passi el que passi, res serà com abans.
Quan es publiquin aquestes línies ja sabrem què ha passat, quines conseqüències ha tingut l’1 d’octubre, si estem en un nou estat o en un vell país dins un vell i envellit estat.
El que estic segur és del que penso quan escric aquestes línies i no només pels successos polítics que estem vivint. Estic segur que ens falta valentia i ens sobra por.
Ens falta valentia per poder defensar el que creiem sense por a ser jutjats. Sempre i quan es puguin defensar arguments des del respecte a la diferència i als que pensen diferent, sempre i quan es superin les pors a ser jutjats pels demés per defensar les nostres idees i drets, no fer-ho és un acte de covardia.
I no estic parlant del procés polític del nostre país, sinó del que cadascú de nosaltres fa en el seu entorn més proper, ja que aquest és l’inici de la veritable cultura democràtica.
Qui de nosaltres ha decidit alguna vegada no defensar el que pensa per por a ser rebutjat per la resta del grup familiar, amics o societat? Per què no podem parlar obertament d’aquells fets que ens ocupen, preocupen o ens afecten amb qualsevol persona? Per què preferim moltes vegades renunciar a fer-ho? Per què callem davant de moltes injustícies? Per què no demanem més responsabilitats a qui les té? Estic segur que aquest canvi en la manera de pensar individual i social seria un gran canvi per a una societat més justa i solidària.
Per què tenir por a parlar de qualsevol tema? No paguem als polítics justament per a això? Això donaria moltes respostes a la situació que a data d’avui, 25 de setembre, viu el nostre país, i que no sé com acabarà.
Penso en la “dialèctica grega” i en el seu pare Heràclit i com ja segles abans del naixement de Crist, ho defensà com a mètode de creixement de l’ànima humana i de la societat.
En definitiva, s’ha de parlar més, s’ha de tenir menys por a defensar les nostres idees i s’ha d’escoltar més. Penso que amb aquestes senzilles accions ens aniria millor. Però tinc la sensació que no són tan senzilles, almenys si no deixem de banda prejudicis, idees preconcebudes o falsedats. El que està clar és que quelcom ha de canviar.
Lletraferit