“Sóc una persona molt arrelada a la vida, sóc il·lustradora i l’art em mou”; així es defineix la protagonista d’aquesta entrevista. Anna Obon va néixer a Barcelona l’any 1981 i en farà vuit que viu en una casa a les afores de Corró d’Avall, on sembla que ha trobat un espai que li aporta l’equilibri necessari. La seva obra és molt variada, tot i que actualment el grafiti i les aquarel·les són molt presents en les seves il·lustracions.A banda de la seva faceta com a il·lustradora, col·labora amb el Museu Picasso i l’Hospital de Sant Joan de Déu, on fa tallers per als infants hospitalitzats. Si voleu aproximar-vos una mica més al seu treball us recomanem fer una ràpida visita al web annaobon.cat.
Qui és l’Anna Obon?
Sóc una persona molt arrelada a la vida, sóc il·lustradora i l’art em mou. Vaig estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, però la il·lustració va ser una opció per explicar històries. M’atrau tot el que sigui expressar, comunicar… i em sento molt còmode utilitzant diferents registres. Actualment, però, la meva feina se centra en explicar històries a través d’imatges en àlbums il·lustrats.
Explica’ns una mica el teu recorregut.
Sóc nascuda a Barcelona i el meu món era entre Barcelona i els Pirineus. Sempre m’han agradat les arts plàstiques i decideixo estudiar Belles Arts. Allà em dedico a conèixer la fotografia, el dibuix i l’escultura, malgrat que innatament la vessant que em surt més fluïda és la cromàtica.
Compagino la carrera de Belles Arts amb una feina de professora d’arts plàstiques a Molins de Rei, però arriba un moment en què necessito fer una aturada. És hora de viatjar, de deixar-ho tot i marxar sola. Viatjo a Mèxic, on aprofito per fer alguna exposició, però bàsicament per conèixer-me a mi mateixa; va ser un treball d’introspecció, de connexió, necessitava saber com era, com es movia, com se sentia l’Anna “sola”al món.
El viatge m’ajuda a saber què vull fer a la vida i m’adono que necessito focalitzar el meu treball cap a alguna banda que senti meva i m’enriqueixi dia a dia. Començo a estudiar il·lustració a l’Escola professional de la Dona- Espai Francesca Bonnemaison.
Com arribes a la masia de can Carcàs, a les Franqueses?
En tornar del viatge em crida l’atenció viure en comunitat i en un medi rural. Passo un parell d’anys a l’Ametlla del Vallès, on convisc amb sis persones. Després vaig a un mas a Sant Feliu de Buixalleui, finalment,apareix Can Carcàs. Quan arribo aquí descobreixo un espai on les arts hi són presents.A més hi ha un projecte agrònom de cultiu de verdures ecològiques. Per a mi tot va lligat, representa un equilibri entre natura, cultura,treball de la terra, matèria i plàstica.
Quin va ser el pas que et va apropar al món editorial?
Dibuixar molt i estar enxarxada en el món de la il·lustració amb altres professionals. L’Escola de la Dona i concretament el suport de l’Ignasi Blanch, professor i amic, em donen l’empenta per llençar-me de cap en aquest sector.
Inicio d’una forma molt humil, amb petites historietes dibuixades, maquetades i editades per mi,anant a petites fires per veure quina resposta rebo.Posteriorment, altres fires de renom com la de Bolonya i la de París, em van obrir mirades i panorames i vaig anar descobrint editorials amb les que creia que podia tenir afinitats. Jo tenia l’ull fixat en França perquè veia que la seva línia s’adeia amb el meu tipus de registre, i per això, per ara, ha estat del mercat francès d’on he rebut més resposta.
Tens intenció d’apropar-te al mercat editorial de casa nostra?
Des de fa uns mesos sento les ganes de fer més coses aquí, però no vull sentir-me encasellada. M’explico, a la resta d’Europa hi ha, en general,una confiança més gran en la part d’essència que no pas en l’aparença de registre.Jo crec que sóc una persona molt versàtil i que tinc diferents registres gràfics, però l’origen del contingut és únic i personal, i això es reflexa en les meves il·lustracions.
Explica’ns què és el Niu
El Niu neix com un espai de tallers,una galeria i el meu estudi, a Granollers. I sorgeix de les ganes de compartir, d’apropar l’art a les persones i de voler transmetre la meva manera de viure l’art, deixant una mica a banda la metodologia acadèmica, quadriculada i única que molts hem rebut i en canvi, posar èmfasi en acompanyar processos i facilitar recursos que ajudin a cercar una forma d’expressió pròpia, sempre intentant obrir vies i no tallar les ales a ningú.
Amb el Niu començo a crear xarxa amb altres artistes i organitzacions i em sorgeixen alguns projectes externs que m’interessen, però cada cop puc dedicar menys temps a la galeria i al meu treball com a il·lustradora. Això em fa plantejar quines són les meves prioritats i com puc continuar amb la vessant d’ensenyament sense descuidar la meva part creativa de projectes personals. M’adono que visc en un lloc fantàstic, can Carcàs, que m’ofereix l’espai ideal per continuar impartint classes i creant en un entorn rural i, alhora, molt a prop del nucli urbà. I així és com he portat l’essència del Niu a casa. Ara sento que tot està molt més equilibrat.
Es pot viure de l’art?
És un sector molt precari… En el meu cas, i per la meva manera de ser, estic trobant un equilibri entre despeses i guanys amb el que em sento còmode i és un ecosistema que em permet tirar endavant. Per sort, em sento molt viva i molt il·lusionada amb tots els projectes que tinc i en la part econòmica no és on poso la principal atenció.
Els il·lustradors no heu tingut massa visibilitat…
Cert, sempre hem conegut qui posava les paraules, però poques vegades qui posava la imatge; l’il·lustrador o il·lustradora eren els darrers de la cua. Ara bé, en aquests moments la il·lustració i els àlbums il·lustrats estan tenint un boom. A més, les biblioteques han ajudat moltíssim a equilibrar una mica les categories i a descobrir que dins el llibre il·lustrat hi ha missatges per a tots els públics.
En què estàs treballant en aquests moments?
Estic treballant en un llibre-àlbum que parla sobre l’Alzheimer. És una proposta que feia temps que tenia al cap i no volia una editorial que d’entrada em marqués o em tallés les ales. La intenció és fer-lo a la meva manera i ja trobaré la sabata en què encaixi. Inicialment també tenia la intenció de presentar-lo a França, però cada cop sento més que ha de sortir a la llum aquí a Catalunya.
Per altra banda, fa anys que tenia al cap un projecte que ha aterrat de cop. Es tracta de fer quatre llibres acordió muts,sobre les quatre estacions, aquesta casa, el seu entorn i el meu procés vital.Vull que sigui un llibre molt íntim i expliqui el pas del temps.
A més, també hi ha en moviment un projecte molt local, fet amb molt d’amor i estima per part de molta gent. Es tracta d’un conte, que editarà Alpina, que explica la història de la Noe, una noia d’aquí que va partir un ictus.
A banda del Niu, és clar, on continuo fent tallers d’il·lustració, dibuix i pintura per a petits i grans.
I a llarg termini?
Sóc d’objectius, però no massa a llarg termini. El meu somni és arribar a crear un espai d’art i natura on poder acollir residències i oferir tallers que facilitin el benestar a les persones, a través de l’art i del que ens ofereix la natura.