Sílvia Forns interpreta el personatge de la Irene a la sèrie La Riera de TV3
Sílvia Forns Flaqué és una jove de Marata amb empenta que s’atreveix amb la difícil professió d’actriu, però, segons assegura, és vocacional. I de ben segur que aquesta estima per les arts ha fet que arrenqui amb força. Recent acabada la carrera a l’Institut del Teatre, TV3 l’ha incorporat a la nova sèrie dels migdies, LA RIERA… Això promet.
Quina relació mantens amb les Franqueses?
Em sap greu dir que la meva relació és quasi nul·la. Visc a Marata, però la meva mare és de Santa Eulàlia i per tant quan era petita anava al col·legi allà i quan vaig ser més gran, a Granollers. De totes maneres, Marata m’agrada molt i quan en sóc fora durant un temps, necessito tornar-hi.
Bé, en l’actualitat estàs treballant com a actriu. T’hi dediques plenament?
Sí, ara mateix sí. De fet primer havia començat Comunicació i Audiovisual, però paral·lelament vaig fer les proves a l’Institut del Teatre perquè tenia molt clar que volia entrar-hi. I al juny de l’any passat vaig acabar la carrera després d’haver estat d’Erasmus a Londres, treballant Shakespeare -teatre dels segles XVI i XVII-.
Diuen que és molt complicat entrar a l’Institut del Teatre…
Depèn. Crec que hi juga molt la sort. A la prova d’accés hi ha una part teòrica, però quan actues cal agradar, i això és molt subjectiu.
Ara estàs treballant a La Riera, la sèrie dels migdies de TV3. Ho compagines amb altres feines? Com vas arribar a contactar amb TV3?
Ara només estic a La Riera. Quan acabes quart a l’Institut del Teatre, en Pep Armengol i la Laia Espot, els directors de càsting de TV3, vénen i et fan una prova que queda al seu arxiu. Per entrar a la sèrie vaig fer el càsting definitiu al juliol.
Treballar a TV3 t’ha obert portes?
Tothom diu que obre portes, però s’ha de veure. No fa massa temps que hi sóc.
Com funcionen els assajos de La Riera?
Comencen a les 7 del matí i s’allarguen fins a les 3 de la tarda. Durant el rodatge tot es cuida molt: el so, la llum… Amb La Riera, TV3 ha fet un salt qualitatiu apostant per un format de gravació similar al cinema, amb un director de fotografia. A més, els decorats són molt elaborats i pel que fa als exteriors, es treballa a Can Ribot a Mataró, a Sant Pol, al port d’Arenys… Ah, i la cuina està molt neta perquè és un restaurant d’alta cuina; tenim fins i tot una assessora de cuina que ho defensa.
I el menjar és de veritat?
Sí, si, hi ha un noi que es diu Oriol i es dedica a cuinar tot el menjar que hi surt.
Amb quina antelació et donen els guions?
Jo rebo els guions del que gravaré una setmana abans i els capítols s’emeten al cap d’un mes.
Et van descriure com havia de ser el teu personatge?
A la primera reunió, l’Esteve Rovira, el director, em donà els trets principals de la Irene: és d’Andorra, molt jove, socorrista, amb les idees molt clares, canyera i ingènua. Surt amb una persona 15 anys més gran que ella, però alhora ella és la madura de la relació i sobretot valenta i noble.
Com prepares el teu personatge?
La televisió és tan diferent del teatre! A la sèrie hi ha quatre directors. La primera setmana la va dirigir l’Esteve Rovira, amb qui prèviament vam assajar per construir el personatge. Després, me l’he anat preparant a mesura que ha anat evolucionant. Escullo músiques, agafo una olor… Tenia una professora a l’Institut que treballava molt a partir d’estímuls externs que et portin a sentir coses que et sorprenguin.
Quina és l’olor de la Irene?
Cool Water de Davidoff. Fa molt de temps la vaig olorar i em va agradar molt, però vaig pensar que no era per a mi. I quan em van dir que el meu personatge era socorrista, vaig pensar en aquest perfum. I la música… sempre que vaig cap a la televisió escolto Cold Play.
Com tries els teus personatges?
De moment no els trio, tot és una oportunitat.
T’agrada la televisió? Quina diferència hi veus amb el teatre?
Mai havia fet televisió i noto tant la diferència… És una manera diferent de treballar, però és fantàstica; estic enamorada d’aquesta feina.
Ets l’única de la família que es dedica a l’espectacle?
Sí, i tant. Als meus pares no els agrada gaire, però ho respecten i em donen tot el seu suport. Sempre ho he tingut clar.
Vas començar de petita amb el teatre?
Sí, vaig començar a Marata bastant petita fent Els Pastorets. Però ara fa temps que no vaig a veure les obres que fan.
Quins papers vas fer a Els Pastorets?
D’acompanyant de la Verge Maria, d’àngel, de fúria (d’Avarícia i de Luxúria) i després vaig passar a pastora i aquí ho vaig abandonar.
Com a actriu, quina és la teva màxima aspiració?
Aspiro a poder viure d’això sempre, fent treballs de qualitat. Vull fer projectes que m’agradin, envoltada de bons professionals, i no deixar d’aprendre mai. No demanaria estar al teatre Globe de Londres fent Shakespeare, tot i que evidentment seria meravellós, sinó poder viure d’això.
Combinant teatre i televisió?
I cinema també! De fet l’altre dia vaig fer una figuració en una pel·lícula. Jo no havia fet mai res de cinema i també em va agradar molt.
I què fas per mantenir-te en forma a nivell d’interpretació? Fas dicció, cant, ball..?
Ara no estic fent res, però sí que sempre busco cursos d’allò que més m’interessa, com ara classes de dicció castellana. I vaig al gimnàs, nedo…
Com veus l’oferta de teatre a les Franqueses?
M’heu enganxat. No puc opinar, no l’he gaudit prou.
Quina és la teva actriu de referència?
Kate Winslet, m’encanta.
I a nivell català o espanyol?
M’agrada molt la Mercè Sampietro, és una de “las grandes”.
Quina és l’última obra de teatre que has vist?
L’altre dia vaig anar a veure M de mortal.
Recomana’ns una obra de teatre que estigui ara en cartellera.
L’auca del Senyor Esteve de la Carme Portaceli.
I finalment, una obra de referència?
Ricard III, Romeu i Julieta de Shakespeare o Les tres germanes i L’Oncle Vània d’Anton Txèkhov, un dels principals narradors i dramaturgs russos.