El circ Tonelly “Penso que seria avorrit estar tot l’any a casa; estic acostumat a conèixer gent i anar d’un lloc a un altre”

Fa algunes setmanes ens va visitar el circ Tonelly; de ben segur que el vau veure instal·lat entre la zona esportiva i la ronda nord. Podríem dir que ningú més estava tant “de pas” pel poble com ells. Per això hem parlat amb el Toni Tonelly, mig italià mig portuguès, que amb un somriure i una energia desbordants ens ha tret l’entrellat d’una manera de viure, la del circ, molt desconeguda per a la majoria.

D’on ve el nom de circ Tonelly?

Tonelly és el cognom del meu pare. Som un circ meitat italià i meitat portuguès, tot i que tenim família arreu: a Anglaterra, Alemanya… L’idioma universal del circ, però, és l’italià. En trobades amb circs espanyols o amb família d’altres llocs sempre s’acaba parlant en italià, és molt curiós.

La vostra ha estat, doncs, una família dedicada al circ. Com es viu això?

Sí, des de fa molts anys bona part de la família ha viscut del circ, però també tinc parents que tot i haver-hi nascut, no hi han volgut continuar. Jo, personalment, sóc el fill de l’amo i he agafat el seu relleu.

Quines coses han canviat respecte el circ d’abans?

Fa vint anys, la infraestructura que suposava el circ cridava l’atenció de la gent, i una hora abans de l’espectacle ja hi havia cua per entrar. Respecte al propi espectacle, ara té una vessant molt més teatral, tipus el Cirque du Soleil; tot i que nosaltres encara portem el format d’abans, amb el típic pallasso, el malabarista…

Actualment cap circ pot portar animals?

Va sortir una llei que ho prohibeix. Nosaltres tenim hipopòtams, girafes, elefants, camells, cavalls, estruços… i estan aturats, amb quatre persones que els cuiden. En aquests moments estem fent les gestions oportunes per tal de traslladar-los al zoo de Barcelona.

Circs grans i de renom com el Cirque du Soleil han ajudat o empitjorat la situació dels altres circs?

Hem estat alguna temporada en competència amb el Cirque du Soleil, però no ens afecta perquè fem una publicitat diferent i oferim uns preus que no tenen res a veure.

El circ fa temps que està en crisi. Com es viu l’actual?

En el món de l’espectacle s’ha notat molt. Nosaltres hem arribat a fer 1.800 funcions a l’any -més de 5 funcions al dia- per no tenir pèrdues, això s’aconsegueix estant en diversos pobles a la vegada i amb una bona organització.

Quina infraestructura i quantes persones es necessiten?

Només la carpa són tres camions, però també hi ha les grades, les llums, l’exterior… Actualment muntem el mínim necessari per funcionar i de la resta dels camions en fem ús segons quin lloc tenim i el temps que hi estarem. Som unes 30 persones per fer funcionar tot això.

Quina ruta cobriu habitualment?

Fa uns tres anys que ens movem per Catalunya, però habitualment recorrem tota la península i Europa.

És la primera vegada que veniu a les Franqueses?

No, ja hi havíem estat abans, instal·lats on ara hi ha el nou institut. Però, la veritat és que aquest nou emplaçament ens permet apropar-nos, també, a altres pobles, ja que per aquí circula molta gent.

És dur estar tot l’any fora de casa, o la teva casa és el circ?

Personalment penso que seria una mica avorrit estar-se tot l’any a casa; estic acostumat a conèixer gent i anar d’un lloc a un altre. Cadascú té la seva professió.

Hem vist que dins el circ també hi ha una escola, com funciona?

Al circ hi ha 14 nens i nenes. El ministeri d’Educació de Madrid cedeix un professor que viatja tot l’any amb nosaltres per tal que puguin seguir l’escolarització. Estudien de tot, fan les mateixes hores, tenen ordinadors…

Què és el millor i el pitjor de la teva professió?

Tot i que pugui semblar estrany, el pitjor és el vent; ens afecta molt, encara que la carpa aguanta vents de fins a 150 km/h. El millor és actuar i que la gent rigui, es diverteixi, que els agradi i repeteixin. Quan veus això, estàs satisfet.