Aquest hivern s’ha caracteritzat pel fred, element indispensable de l’estació. La notícia, però, és que no hi estem acostumats. Sinó, no s’entendria els clams de la gent quan el termòmetre baixa un parell de graus més de l’habitual o quan el dia és gris i plou… i encara tenim sort que aquest any no hi ha hagut boira, com les que patíem uns anys enrere. Llavors, però, tothom sabia com actuar.
Enguany, tot i estar en la “societat de la informació”, una trista nevada ens ha deixat fora de joc. I no ho dic pels pobles de Girona que han estat una setmana sense llum, sinó pel nostre municipi on no s’han aplicat els protocols de seguretat per evitar situacions de perill. Quan el 8 de març al migdia va començar a nevar, a ningú se li va ocórrer fer cas de les prediccions meteorològiques i interrompre les tasques habituals per evitar mals majors, ni tan sols a les escoles! En el cas del CEIP Joan Sanpera, no es van anul·lar les classes, ni es va avisar a les famílies per recollir abans les criatures, ni es va aplicar el sentit comú a l’hora de la sortida (incloent els pares i mares que tenen por de mullar-se i formaven un tap a l’única sortida practicable de les tres que s’utilitzen normalment).
És hora que tots plegats fem un exercici de bones pràctiques i apliquem el tradicional boca-orella per avisar-nos quan hi hagi incidències. En l’època dels telèfons mòbils, els correus electrònics, etc., no pot ser que no hi hagi un protocol a les escoles mitjançant el qual avisant aquestes a un parell de progenitors de cada classe, aquests comencin una cadena informativa amb la qual en uns minuts tota la resta ja estaria informada. Una roda on tothom té el seu paper actiu i amb la que tots ens evitaríem perills i maldecaps.
Joan Anton Guillem