Ricard València i Schuster neix a Granollers el 1947 i ve a viure a les Franqueses l’any 1969. És delineant projectista. Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya fins a 2003, fou el primer alcalde de les Franqueses del període democràtic. Va exercir el càrrec durant les quatre primeres legislatures després de la restitució de la democràcia (1979-1995). Fou membre del Consell Comarcal del Vallès Oriental entre els anys 1988 i 1991. Actualment no està afiliat a cap partit.
Aquesta entrevista finalitza el cicle de xerrades amb els alcaldes, que Garbuix ha dedicat al 30è aniversari dels ajuntaments democràtics.
Quan i com entra en la política?
Vaig començar a treballar quan tenia 14 anys i per a mi la política obrera ja era política, encara que no fos dins de cap partit. Als 16 anys vaig entrar a la JOC (Joventut Obrera Cristiana). Quan vaig tornar de la “mili”, després d’algunes incursions en partits d’esquerres, el 1975 em vaig afiliar al PSC-Reagrupament, de Josep Pallach i Josep Verde Aldea.
Quines motivacions el van portar a la política?
Vaig creure que la meva aportació al benestar de la classe obrera podia donar més rendiment a través de la política de partit que no pas de la política sindical.
Com es va crear l’agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya a les Franqueses? Hi va participar?
L’any 1978 es produeix l’acord de PSC-Congrés i PSC-Reagrupament amb el PSOE, per fundar el PSC-PSOE. Uns quants que havíem estat a la branca Reagrupament i uns altres a la branca Congrés vam ajuntar-nos i vam crear l’agrupació de les Franqueses; tot això sense tenir local i trobant-nos a les cases particulars.
Com va acabar sent el primer cap de llista?
Vam fer una candidatura independent formada per persones de diferents partits i d’altres que no eren de cap. Es deia Treball i Honradesa per a l’Ajuntament i tenia el suport del PSC i PSUC. Tothom volia estar a la llista però ningú ser-ne primer. Aleshores, es va fer una votació entre nosaltres per escollir qui l’encapçalaria i em va tocar. Faltaven 5 mesos per a les eleccions. Tots, més o menys, ho fèiem il·lusionats per canviar les coses. Les altres candidatures eren Candidatura Independent pel Poble (CIP) i Convergència i Unió (CiU).
Vostè va néixer a Granollers. Com es va donar a conèixer a les Franqueses?
Jo vivia aquí des del 1969. Com a ciutadà amb tres fills que anaven a l’escola pública, estava involucrat en l’Associació de Pares d’Alumnes (llavors l’APA), érem usuaris del centre mèdic, assistia a les festes majors, concerts de Marata… però sense cap pensament de presentar-me a les eleccions.
Què es van trobar a l’Ajuntament?
Ens vam trobar una institució sense contingut, sense iniciatives, burocràtica, sense patrimoni ni expectatives. La major part de zones urbanes dels pobles no tenien els serveis mínims (enllumenat, clavegueram, aigua potable, asfaltat).
A què s’havia donat prioritat durant els anys anteriors?
Jo crec que a l’edificabilitat. Ens vam trobar un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’inicis dels 70 que, per exemple, preveia edificis de planta baixa i quatre pisos a Corró d’Amunt, o parcel·lar uns 2km2 de bosc per a una urbanització a Llerona . A més, tot era un teixit de reserva de terrenys per a carreteres, cinturons, autopistes… Hi havia absència de planificació de cap centre educatiu. Ens vam trobar unes obres no legals d’instal·lació d’aigua potable a Corró d’Avall, utilitzant béns públics per a un aprofitament privat. En resum, l’Ajuntament no tenia terreny de propietat municipal per poder fer res.
Què van haver de posar en marxa just a l’arribar?
Com que la legislació en aquell moment encara era la franquista, vam “inventar” normes i reglament de funcionament que ens regulessin democràticament les nostres relacions entre els diferents grups. Vam dedicar la legislatura a aturar i modificar el PGOU existent en aquell moment (paralització de llicències d’obres durant 2 anys, i redactat del futur PGOU); es va cedir el terreny per construir l’actual edifici de l’escola Joan Sanpera i Torras; es van crear els centres municipals de salut de Corró d’Avall i Bellavista; es va recuperar la titularitat pública de les obres de canalització d’aigua potable a Corró d’Avall i s’aconseguí finançament públic per legalitzar-les…
Quines prioritats es va marcar el seu govern?
Treball i honradesa. Creixement sostenible. Protecció de l’entorn i de l’activitat agrícola i ramadera. Política social, educativa, esportiva, infantil i sanitària accessible i pública. Formació i pràctica esportiva gratuïta pels menors de 16 anys a través del Patronat Municipal d’Esports, entre d’altres.
Ens pot recordar quins eren els partits i en quines legislatures va governar en coalició i en quines amb majoria absoluta?
En la primera legislatura, Treball i honradesa per a l’Ajuntament (THA) va aconseguir 7 regidors, CIP 4 i CiU 2. Vam pensar que tots buscàvem el mateix. Per això, vam crear unes Àrees que van ser repartides entre les 3 candidatures. Treballàvem conjuntament sempre sota la presidència de l’alcalde en totes, però cadascuna tenia un regidor responsable d’una de les 3 candidatures. Per exemple, el titular de l’Àrea d’Agricultura i Ramaderia era en Pere Rosàs (CIP) perquè era de la Cooperativa. A l’Àrea de Sanitat hi havia la Carmina Montfort (CIP), que era infermera. Vam anar fent el repartiment entre les candidatures, anant tots a una. Aquest és el meu millor record.
De les 4 legislatures com alcalde, la primera és la més neta i de més companyonia. A la segona van desaparèixer CIP i THA i van presentar-se PSC, PSUC, CiU,… Les tres eleccions municipals següents també vam obtenir majoria absoluta, però governant en solitari. A la cinquena (1995), vam aconseguir majoria simple, però CiU, utilitzant el vot del PPC i el d’un trànsfuga d’IC, va usurpar-nos l’alcaldia i per tant el govern municipal.
Hi havia dèficit d’equipaments llavors?
Hi havia dèficit no només d’equipaments, també de serveis. Jo entenc que primer s’havien de fer els serveis i llavors els equipaments. Ens vam dedicar a dotar de serveis bàsics al conjunt de les Franqueses (aigua, llum,clavegueram i asfaltat de carrers) i després, a obtenir terrenys i recursos econòmics per a fer els equipaments. D’aigua pública potable només n’hi havia a Bellavista. A Llerona, Corró d’Avall i Bellavista calia desdoblar el sistema unitari de clavegueram (d’aigües brutes i netes). La xarxa d’aigua potable i les clavegueres i col·lectors van suposar moltes inversions i anys de treball. Eren moments de crisi econòmica forta (1980-92) i vam fer molts plans d’ocupació amb l’INEM perquè hi havia molt atur.
Des de 1995, s’han fet tants equipaments perquè s’han trobat que no han hagut d’asfaltar carrers, ni portar aigua… Des de 1995 s’ha fet molta obra des de l’Ajuntament, però pagant els promotors. Tres mesos després d’obtenir l’alcaldia, van inaugurar una escola (l’actual Bellavista-Joan Camps i Giró) que era una feina feta anteriorment. També nosaltres havíem aconseguit terrenys on ara hi ha l’IES Lauro, la Biblioteca, el camp de futbol-7 de Bellavista, el CAP del carrer Girona, el centre de dia i geriàtric de Corró d’Avall, la llar d’infants Tres Bessones i fins i tot el nou IES que s’edifica ara, el dret d’ús per a 75 anys del pavelló del carrer Girona…
De la seva etapa de govern, quines actuacions en destacaria?
N’hi ha moltes, perquè 16 anys donen per a molt. Jo apuntaria el Pla General del 1982 (aprovat el 1983 i vigent encara) que fou aprovat per unanimitat del Consistori. Si el mireu, no hi ha ni una sola carretera, ni una sola autopista ni un sol cinturó. L’única reserva era per a la Ronda Nord de Granollers, que és semblant a la d’ara, però llavors es desviava per passar per Milpins i creuar el poble per més amunt de l’Ajuntament. També vull destacar la creació de l’Escola Municipal de Música o la col·locació de jardineres a diversos llocs del municipi (com a la carretera de Ribes), perquè enteníem que donava un aire floral als passeigs de la gent.
Una altra de les coses que no vesteix molt, però és imprescindible, fou l’ampliació del cementiri de Corró d’Avall. Mossèn Adell va estar fent apologia contra l’actuació municipal, però una vegada ens vam asseure i vam començar a parlar, tot eren avinences. Coincidint en el temps, el Bisbat volia vendre el terreny de l’antiga església de la Sagrera i vam iniciar una actuació legal d’expropiació per interès públic, entenent que on hi havia hagut una església romànica no hi podia haver pisos. En base a aquestes facilitats, es va arribar als acords per a l’ús del Casal de Corró d’Avall.
Quin va ser el moment més delicat del seu mandat?
N’esmentaré un entre molts (als inicis de la primera legislatura), perquè em va arribar molt al cor: l’accident de tren del desembre de 1979. La inexperiència i la impotència per la falta de mitjans va ser molt dura. El tren havia caigut sobre una part d’una indústria del municipi. Tot va ser demanar ajut i tothom s’hi va abocar. Però massa ajut fa nosa i, fins i tot, hi havia institucions que venien “per sortir a la foto”. Va ser un moment molt delicat per l’aspecte humà.
Ens pot explicar alguna anècdota del seu mandat?
Recordo l’any 1984, quan Renfe es plantejava suprimir la línia Vic-Puigcerdà, i una colla d’alcaldes vam anar a Madrid per parlar amb el ministre Barón. Teníem entrevista a les 9 del matí i el dia abans tres vam pujar al tren a l’estació de Sants per anar-hi de nit. La resta agafaven el pont aeri l’endemà a primera hora. Els que anàvem en tren vam arribar quan s’acabava la reunió, i això que dèiem: “nosaltres segur que arribarem a temps”. Amb Renfe vam arribar tard.
Com compaginava la feina d’alcalde amb la família?
Amb molta dedicació, molta comprensió i paciència per part de la família. Mai m’he penedit, ni jo ni la meva família, d’haver estat alcalde. Els meus fills van patir-ho en el seu moment, però no en tenen cap mal regust.
Com va afrontar el retorn a la feina després del parèntesi a l’alcaldia?
Vaig trobar feina de la meva especialitat (delineant i projectista mecànic). Amb el pas dels 16 anys només havia perdut la pràctica de les innovacions tecnològiques de la informàtica aplicada a la mecànica, però no em va resultar cap trasbals. És com anar en bicicleta: encara que ho deixis durant 16 anys el dia que agafes una bicicleta no tens tanta pràctica, però saps anar-hi.
Quina és la seva relació actual amb la política? Està afiliat a algun partit?
Estic jubilat de la política de partit. Sóc d’esquerres, igual com també tinc formació cristiana, però no sóc practicant. He estat afiliat al PSC i quan ho he estat, n’estava convençut.
Participa en alguna entitat? Com veu el teixit associatiu actual de les Franqueses?
Formo part d’alguna entitat, però no estic en cap Junta. Sobre el teixit d’associacions penso que és molt gran. Per a mi, valdria més la pena unir esforços; és llàstima que tothom vulgui ser independent i no compartir espais.; al final es creen antipaties. Crec que l’Ajuntament no ha d’interferir en res, i deixar que la població faci el que cregui que ha de fer.
Què en pensa de les mocions de censura? Com ha vist les alternances de color polític a l’Ajuntament de les Franqueses?
Mai he estat d’acord en la moció de censura, de cap color. L’entendria en casos com els de Jesús Gil o Julián Muñoz. El que passa és que s’utilitzen per a qualsevol cosa. Amb l’ús dels trànsfugues es fan meravelles. N’hi ha un que ara es queixa i denuncia transfuguisme quan ell va arribar a ser alcalde havent perdut unes eleccions i fent una coalició de tres partits aprofitant-se del vot d’un trànsfuga. Això no ho entenc.
Quina valoració fa dels governs actuals (municipal, autonòmic i estatal), tots ells socialistes?
No faig cap valoració. La política d’ara és molt diferent de la política altruista del principi de la democràcia. Han canviat sensibilitats, interessos… En el nostre temps, enteníem que era el partit qui ens havia d’entendre a nosaltres, i no pas nosaltres al partit.