“Pels francesos, Barcelona és la ciutat dels seus somnis”
La Gemma Barberillo i Nualart va néixer el 1988 i ha viscut sempre a Corró d’Avall. Ara fa uns mesos, el setembre del 2008, es va instal·lar a París per seguir els estudis de Traducció i Interpretació en anglès i francès. Tot i que ja és a tercer de carrera, haurà de tornar per acabar la llicenciatura a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest curs però, l’acabarà a la Université de París, la Sorbonne, una de les més prestigioses d’Europa i, sens dubte, la més important de França, que li pot obrir moltes portes de cara al futur. La Gemma admet que s’enyora de casa, sobretot per la família i les amistats, però encomana la seva fascinació per París, ciutat que descriu com a acollidora i encantada, encara amb l’empremta bohèmica que hi van deixar artistes com Manet, Descartes, Ravel, Flaubert o Zola. Tot i això, a la Gemma, París se li presenta com una ciutat d’oportunitats, concorreguda per estudiants d’arreu i plena de meravelles. Podria ser que aquest trasllat cap a la capital francesa no s’acabés aquí: l’experiència d’aquests mesos ha despertat en la Gemma la il·lusió d’instal·lar-s’hi per molt més temps. A continuació, ens explica els canvis que li ha aportat aquesta nova vida, tant a nivell acadèmic com a nivell personal.
Què t’ha fet marxar: els estudis o el desig de veure món?
Totes dues coses. Ho necessitava pels meus estudis, perquè el fet d’estudiar Traducció i Interpretació requereix aprendre bé el francès, i fer una immersió en la cultura francesa n’era la millor manera. Però també perquè m’encanta viatjar i tenia moltes ganes de fer un canvi.
Per què vas escollir París?
Podia ser qualsevol ciutat europea, però jo estudio l‘anglès i el francès, així que havia d’escollir entre Anglaterra i França. Finalment, em vaig decidir per una ciutat francesa, ja que és la llengua que feia menys temps que estudiava. De totes maneres, vaig triar tres ciutats franceses i la meva universitat va ser la que va prendre la decisió final. Tot i així, París era la meva primera opció, vaig tenir molta sort.
Ja que no has viscut mai a ciutat, has notat molt el canvi pel que fa a la dimensió de localitat?
Molt canvi! Aquí tot són grans dimensions: edificis, carrers, distàncies… Molta gent, molt trànsit… He passat de la tranquil·litat al bullici. Però m’he acostumat a tot això. Al principi notava més el contrast, però ara ja m’hi sento com a casa.
Hi deus trobar molts avantatges…
Aquí cada dia pots fer una cosa diferent. Vaig a la universitat però, pel que fa a la resta, no tinc mai una rutina. Sempre puc escollir un lloc diferent per visitar, una activitat nova per fer… Mai acabes de conèixer-ho tot. Això em fascina.
I quins inconvenients hi veus?
Un dels grans inconvenients són els preus, que moltes vegades són desorbitats en comparació a Catalunya.
Has notat diferències entre el caràcter català i el francès?
Aquí, a París, la gent és extremadament educada i a la vegada freda. Tenen una educació impecable, però és difícil poder arribar a fer-hi una amistat o tenir-hi simplement una llarga conversa. A Catalunya, potser la gent és una mica més oberta.
Segueixes al corrent de què passa al municipi i/o a Catalunya?
Sí, alguna vegada llegeixo el diari per Internet, però majoritàriament són els meus pares els que m’informen del que passa a Catalunya, si hi ha alguna cosa important. Ara, amb les noves tecnologies, és molt fàcil posar-se en contacte.
Aquí sovint tenim noves d’en Sarkozy. Des de la capital francesa us assabenteu gaire del que passa al nostre país?
No he sentit a parlar gaire de Catalunya. Ara per ara, només es parla del nou president dels Estats Units, l’Obama; els diaris en van plens cada dia.
Què en pensen, el francesos, de Catalunya?
He trobat de tot. La gran majoria estan interessats per Catalunya, sobretot per Barcelona, i són conscients de la seva llengua i la riquesa de la seva cultura. D’altres, m’han arribat a dir que el català és un dialecte.
Diuen que París és una de les ciutats europees més idíl·liques. Hi estàs d’acord o s’ha de desmitificar?
Hi estic totalment d’acord. És cert que un cop vius aquí, no té la màgia del principi. Tens una rutina, unes preocupacions… com a qualsevol lloc, però no deixa de tenir un encant especial que no es troba en cap altra ciutat. És una ciutat molt acollidora. No en marxaria mai.
Barcelona és més petita, però tu creus que ha d’envejar la ciutat dels pintors?
Barcelona té el seu propi encant. De fet, tots els parisencs, quan els dic que sóc de Barcelona, em diuen que és la ciutat dels seus somnis. Tothom està meravellat amb la nostra ciutat. I crec que tenen raó, és una ciutat única. Com que jo l’he tinguda sempre, no li he donat mai importància, però ara me n’adono, que tenim molta sort. És una ciutat molt valorada arreu del món.
En especial, què t’agradava de viure a les Franqueses i què t’entusiasma més de viure a París?
De viure a les Franqueses m’agradava el fet de tenir-ho tot relativament a prop. Poder agafar el cotxe i plantar-me a qualsevol lloc de seguida. I sobretot el fet de tenir la família i els amics al meu costat. Pel que fa a París, és el futur! És la ciutat de les oportunitats, del coneixement… Aquí tens moltes més possibilitats de formar-te com a persona i de créixer, sobretot pel fet d’estudiar en una de les universitats més importants d’Europa, la Sorbonne.
Tens previst tornar a casa o faràs de París casa teva?
M’encantaria quedar-me a París. De totes maneres, ara per ara és impossible allargar-hi els meus estudis perquè no existeix un equivalent exacte de la meva carrera i la beca només és d’un any. Però de cara a un futur, no descarto la possibilitat.