David Bowie ho deia en una cançó, “podem ser herois, només per un dia”. El País Valencià s’ha omplert de petits i grans herois. Milers de persones que han arribat a la zona devastada pels aiguats que s’han endut la vida de centenars de persones. Milers de voluntaris que hi han arribat per ajudar els supervivents. Quan veiem de prop una catàstrofe, un accident, un atemptat, el millor dels éssers humans surt de la nostra pell en forma de solidaritat, d’ajuda o d’acompanyament. Potser -només potser- Jean Jacques Rousseau tenia raó quan afirmava que “l’ésser humà és bo per naturalesa”.
És un goig observar la solidaritat que recorre, no només les terres del País Valencià, sinó que, a manera de donacions econòmiques, arriba des de tots els indrets de l’Estat Espanyol fins la zona afectada.
Tot i així -i aquí ve l’altra cara de la moneda- em pregunto per què sovint ens quedem en això que deia la cançó; “podem ser herois, només per un dia”. Quan veiem de prop algú que pateix emergeix el millor de nosaltres, és cert. Tenim tendència a ajudar, a protegir. Però en realitat, no caldria esperar veure cap tragèdia, cap catàstrofe, per fer el bé, per ser empàtics i solidaris.
Cada dia, al nostre barri, tenim una tasca heroica per fer. Cada dia tenim al davant la gran aventura de fomentar -de construir- la felicitat de tots aquells que ens trobem. Amb un petit gest, amb un somriure, amb la paraula adequada. A cada moment tenim ocasió de fer que el fruiter del poble tingui un dia millor, que la noia que ens atén a la benzinera tingui un dia millor, que el veí que ens creuem a l’escala tingui un dia millor.
En realitat tots tenim més poder del que creiem. Podem transformar el dia a dia dels demés. Tenim el poder de repartir molt de bé. Podem ser herois. No només per un dia. Podem ser herois eterns.
Ka