Fa poc més d’un any en Marc Lozano, veí de Corró d’Avall de 22 anys, va decidir donar un tomb a la seva vida. Una primera estada a Egipte el va fer adonar que viatjar era la seva passió, de manera que va deixar una feina estable i va començar a voltar pel món en companyia de la Marina J. Ramos, una companya periodista. Plegats han creat Contexto Viajero, un web en el qual comparteixen les seves experiències arreu del món.
Des de quan estàs viatjant? Com va començar tot?
Tot va començar fa un any, quan després de molt temps volent organitzar un viatge amb els meus amics, vaig decidir marxar tot sol a Egipte amb un grup de desconeguts.
Vaig anar-hi amb una agència que organitza viatges força diferents; dóna importància a introduir-se més a la cultura i evitar el “típic viatge”. En el nostre cas, vam recórrer el Nil fent pàdel surf i en faluques (les embarcacions tradicionals d’Egipte) i vam conèixer a fons el país i la seva gent. Això va ser el “clic” per adonar-me que realment volia dedicar-me a veure món.
A Egipte també hi vas conèixer la Marina J. Ramos…
Sí! La Marina era una periodista de 25 anys. Mesos després del viatge a Egipte em va escriure. Al febrer del 2024 feia un any dels terratrèmols que van tenir lloc a Turquia i Síria i em va proposar de fer un documental sobre com estava tot un any després. Així doncs, durant dues setmanes vam estar recorrent el sud-oest de Turquia.
I després?
La Marina va seguir viatjant durant dues setmanes més per Turquia i després se’n va anar a l’Índia. Jo, per contra, vaig tornar a casa, però el meu cos i el meu cap em demanaven sortir de la rutina; i vaig decidir anar-me’n a l’Índia al costat de la meva companya a seguir l’aventura.
Què és Contexto Viajero?
És un web que va néixer amb la idea de donar a conèixer les diferents realitats culturals del món, posant el focus en els nexes que uneixen totes les persones. La idea era ajuntar periodisme i fotografia, les nostres dues especialitats i passions. També s’hi poden trobar recomanacions i experiències dels nostres viatges.
Què et porta a viatjar?
Des de bé petit he sabut que volia viatjar. Sempre m’ha cridat l’atenció això d’agafar un avió i plantar-te en un món diferent del teu, on literalment ets una nova persona, on no coneixes ni et coneix ningú.
Quin lloc ens recomanaries visitar?
Qualsevol destinació és bona. Però després de 3 mesos a l’Índia puc dir que és un país meravellós; la gent, la cultura, la gastronomia… tot!
Especialment recomanaria la ciutat de Varanasi. Va ser un lloc que em va fer reflexionar. És una de les ciutats sagrades de l’Índia perquè hi passa el riu Ganges. Els hinduistes creuen que cal morir-hi el més a prop possible; per això centenars de persones arriben a aquesta ciutat simplement esperant morir.
Una vegada la persona perd la vida, els familiars introdueixen el cos tres vegades al riu i el preparen per la cremació. Estan incinerant persones 24 hores al dia! I després agafen les restes i les llencen al riu.
Impressionant!
Sí, i mentrestant uns metres més avall, milers de fidels es banyen, renten i fins i tot es capbussen en les aigües del riu. La manera com la vida i la mort conviuen en aquesta ciutat és simplement impactant.
Una experiència no apta per a tothom.
Per a les persones que no vulguin una experiència d’aquest estil recomanaria el sud de l’Índia, amb paisatges de tipus tropical, dignes de qualsevol país com Tailàndia o Filipines.
I alguna destinació més propera?
Islàndia és un país impressionant, amb glaceres, cascades, volcans, aigües termals… Per alguna cosa li diuen la terra del foc i del gel. Si voleu fer un viatge amb furgoneta i amb amics, i amb escenaris de pel·lícula, aquest és el vostre destí.
Quina és l’anècdota més divertida que us ha passat?
En tinc moltes! Des d’acabar en un casament indi per parlar amb un xaval al carrer, fins a conèixer un senyor que només menja patates i fuma marihuana des de fa més de 50 anys, o entrar en un temple ple de rates perquè les veneren…
Quin és el plat més estrany que has tastat?
Al Caire ens van portar una carn que semblava pollastre, però que tenia un sabor més fort; en acabar, vam saber que en realitat era colom.
A l’Índia vam provar mil plats que no sabria ni descriure; per exemple unes postres, que era una mena de puré de patata arrebossat amb un munt de coses. Segueixo sense saber què era, però encara que l’aspecte no acompanyava estava força bo.
Què és allò que t’ha sorprès més dels teus viatges?
L’hospitalitat de la gent! Moltes vegades hem estat a llocs on pràcticament no tenien res i la gent compartia tot el que tenia amb un somriure. Això et fa reflexionar sobre com som a occident.
Què trobes a faltar quan viatges?
Sens dubte, la meva gent; els meus amics i família. I també el menjar! Tastar la gastronomia local em sembla una altra manera de viatjar, però en aquest darrer viatge m’he adonat de les ganes que tinc d’arribar a casa i menjar-me qualsevol plat preparat amb l’afecte dels meus pares.
Què li diries a algú que no ha viatjat mai?
Que viatjar és molt enriquidor. T’obre la ment i t’ensenya que no tot és com sembla. Tenim molts prejudicis i viatjar els elimina.
Si algú té en ment un viatge, jo només puc animar a fer-lo. I si no tens ningú que t’acompanyi, ves-te’n sol! Com sigui, però que no et quedis amb les ganes de fer-lo. T’asseguro que serà una cosa que no oblidaràs mai.
Quin és el següent viatge?
El més probable és que fem una ruta pel sud-est asiàtic, passant per països com Filipines, Vietnam, Cambodja, Laos, Tailàndia, Indonèsia o Malàisia.