No seré jo qui us rebel·li els enormes beneficis d’un passeig diari per a la nostra salut, perquè els articles de benestar en van plens. Però sí que us vull descriure les fases que, per a mi, fonamenten la llarga distància a peu com a camí de vida. Us avanço que la passejada hauria de tenir una durada mínima d’un mes per poder apreciar el que es descriu, perquè no ens hi posarem per menys, oi?
La primera etapa és la física. El cos necessita adaptar-se a la dinàmica de caminar 7 hores cada dia i, que ja pensaves que no seria fàcil. Tot fa mal: els peus cremen pel fregament continu i les espatlles punxen pel pes de la motxilla. Poden apareixen les temudes butllofes si no hi estàs acostumat, si has triat malament el teu equipament o si aquest és nou. Es clar, descobreixes músculs que fins aleshores pensaves que pertanyien exclusivament als llibres d’anatomia. Vols caminar ràpid però no pots. La bona notícia és que el cos humà és un engranatge meravellós, savi i dissenyat per al moviment. A més, la teva fortalesa mental i motivació estan intactes.
La teoria del cinquè dia. Tinc la ferma convicció que si després de 4 jornades caminant 6 o 7 hores cada dia decideixes posar-te en marxa el matí del cinquè dia, res físic t’aturarà.
La segona part d’una gran ruta a peu és la mental. És la més dura i la més llarga. El destí encara és lluny i la monotonia esdevé repte; arriben els dubtes i les teves motivacions es posen a prova, has de suportar la part més fosca de tu mateix. Arribes al punt més baix de la corba de la felicitat del caminaire i, sorprenentment o no, es guanyen quilòmetres fàcilment i es donen bones condicions per a la creativitat. En aquesta fase la solidaritat vers el viatger és especialment ben rebuda.
Finalment arriba la tercera fase, l’espiritual. Flueixes en el Camí, no importa si has de dormir a -12 graus, si plou o fa molta calor, tot és misticisme i significat. Prens consciència de la teva fortalesa, observes la natura amb ulls d’infant, entres en harmonia amb l’entorn i amb tu mateix. El passeig esdevé màgia. Malauradament no es pot arribar fins aquí sense haver viscut les etapes anteriors i, afortunadament, sempre pots tornar a començar. Es pot decidir canviar de Camí, però no es pot abandonar.
Tino Gómez