Diferents persones del municipi vinculades al món de l’ensenyament ens ajuden a reflexionar sobre el moment actual del sistema educatiu.
Al llarg dels darrers mesos l’educació ha esdevingut un dels principals temes de discussió en l’esfera pública. Les conclusions del darrer informe PISA van posar de manifest una davallada general en el rendiment dels escolars, que en el cas català es feu encara més evident. Però el debat sobre l’educació va molt més enllà dels resultats en una prova concreta i involucra múltiples variables. En quins entorns creixen avui els nostres infants? Quin paper hi juga la família? Com s’ha gestionat el sistema educatiu? Tres professores i un representant d’una associació de famílies del municipi ens han aportat el seu punt de vista.
“A l’escola hem de vetllar tantes coses…! A part de mestres, acabem fent de psicòlogues, de tècniques d’integració social, de tot.” Tots els participants a la nostra trobada d’avui comparteixen aquesta visió. L’escola ha canviat, igual que ha canviat el conjunt de la nostra societat, i a dia d’avui ha de donar resposta a necessitats molt diverses. Necessitats i demandes dels infants per descomptat, però també de les famílies i d’una opinió pública que només ha semblat preocupar-se per l’educació quan l’informe PISA ha posat sobre la taula els mals resultats dels estudiants catalans.
Uns resultats que poden ser analitzats des de moltes perspectives. “Penso que aquestes proves diagnòstiques no reflecteixen tot el que saben aquests nois i noies” ens diu l’Eva Sánchez, professora de l’INS el Til·ler. Segons ella, també caldria valorar totes les competències que avui en dia tenen els alumnes per desenvolupar-se en la vida quotidiana, molt superiors a d’altres moments del passat.
Tot i que això no és contradictori amb el fet que la reducció dels coneixements dels nostres infants sembla una realitat. Menys coneixements, però que paradoxalment no sempre es tradueixen en pitjors qualificacions en el dia a dia dels centres. Ens ho assegura en Jaume Viure, representant de les famílies al consell escolar de l’escola Camins: “Hi ha una autocomplaença, que ens hauria de fer reflexionar”.
Buscant les causes
“El confinament va provocar un endarreriment que estem arrossegant encara”, assenyala l’Ana Tarín, directora de l’Escola Colors. “Però no és només la Covid… També hi té a veure la diversitat que tenim a les aules i les necessitats dels alumnes. Cada vegada és més difícil atendre tota la diversitat de les classes”.
Una diversitat que, coincideixen tots els nostres interlocutors, requeriria de molts més recursos. La possibilitat de reduir el nombre d’alumnes a l’aula o d’incorporar més d’un professor es veu com a molt positiva. Però també que es cobreixin les baixes amb molta més celeritat; o disposar de més temps per preparar les classes; o que els nous mestres puguin acabar-se de formar al costat d’altres de més experimentats. I alhora cal incorporar nous perfils als centres educatius: “Necessitem més professionals que tinguin la visió de psicòleg i psicopedagog”, ens diu la Judith Vivet de l’INS Lauro.
Però evidentment hi ha molts altres factors que poden ajudar a explicar la situació actual. Sovint s’ha qüestionat el paper de les famílies. Unes famílies que, segons Jaume Viure, són, alhora, “víctimes del desconcert educatiu i agents causals de la situació en què ens trobem.” Unes famílies que, més que mai, qüestionen l’autoritat dels mestres i que en algunes ocasions fins i tot poden prendre decisions clarament contràries a allò que ha assenyalat el professorat. I que tanmateix tenen un paper cabdal en l’èxit del procés educatiu. Perquè tal i com assenyala l’Ana Tarín, “tots els que estem al voltant de l’infant li hem de donar el que necessita. El treball en xarxa és fonamental. L’entorn educa, també”.
I els mòbils? L’extensió massiva d’aquests petits aparells també ha tingut un impacte, gens positiu en els centres educatius. Tots els nostres convidats coincideixen en què allò més adequat és que els alumnes accedeixin al mòbil el més tard possible. I ja no només per les dificultats que poden generar en termes de concentració, sinó també pels conflictes de convivència que poden provocar, sovint vinculats a les xarxes socials.
Però potser, més enllà de tot això, el problema finalment és del conjunt de la societat: “No tenen referents on emmirallar-se”, ens diu Vivet. “Tot el que els envolta és molt superficial, molt ràpid, però sense massa aprofundiment.” “La clau del problema està en una societat que no està bé, perquè hi ha una sèrie de desajustos”, ens diu Viure.
Mirant el futur
La manera d’ensenyar també ha canviat significativament en les darreres dècades. La successió de lleis educatives -cinc en quaranta anys- segur que hi ha ajudat. Però també les noves metodologies educatives -els famosos “projectes”- basats en un aprenentatge més vivencial. Ara, però, hi ha veus que qüestionen la utilitat d’aquestes noves metodologies i que advoquen per un retorn als sistemes clàssics d’ensenyament. “Aquesta metodologia pot aportar un veritable aprenentatge significatiu però requereix de molta reflexió; moltes hores de pensar com, què, quan i amb qui”, ens diu l’Eva. Un procés de reflexió que sembla estar molt més normalitzat a primària que no pas a secundària.
Potser, doncs, una de les prioritats per abordar una millora en el sistema educatiu seria justament promoure un cert consens polític sobre cap on s’ha de dirigir aquest sistema. ”Ens hem centrat massa en la metodologia i ho hem fet d’una forma que ha estat capritxosa, poc sistemàtica i poc pensada; s’hauria d’anar molt més al fons i fer un veritable pacte de país que donés una solidesa, una visió i una estabilitat al sistema educatiu”, ens diu Viure.
Hi ha professors cremats? Sembla una evidència que és així… Alguns per la manca de recursos, per l’excés de burocràcia, per la desmotivació que detecten entre alguns alumnes, per la manca de col·laboració d’algunes famílies, i alhora entre els nostres entrevistats hi ha ganes de llançar un missatge en clau positiva. “Hem de recordar als nostres alumnes que ells són el motor de la societat. Els hem de motivar, que vulguin aprendre i que sàpiguen que són ells els que portaran la societat en el futur!” I l’Eva acaba en una direcció similar “Ens manca confiança! Ens en sortirem!”