Al voltant de Sant Jordi, l’escriptora cardedeuenca Eva Baltasar presentà el seu nou llibre “Ocàs i fascinació”. Després d’haver-se iniciat en la poesia, la seva trajectòria en la novel·la ja acumula uns quants títols, arribant al reconeixement internacional amb motiu del Booker Prize, un dels premis literaris més prestigiosos de parla anglesa. De tot això, en parlem amb ella.
Quina és la teva relació amb les Franqueses?
Visc a Cardedeu i vinc de tant en tant a les Franqueses, sobretot a la llibreria l’Espolsada, on he participat al club de lectura i en diverses presentacions de llibres.
Quan vas començar a escriure? Ho vas fer per algun motiu?
Vaig aprendre a escriure als tres anys i des de llavors que ho faig, per plaer, perquè estimo la meva llengua i m’agrada relacionar-me amb el llenguatge. De petita seguia un dietari. Als divuit anys, vaig començar a escriure poesia, i el 2018 vaig publicar la primera novel·la.
Has conreat prosa i poesia. Com et sents amb cadascuna?
Per a mi no hi ha molta diferència entre escriure prosa o poesia. En l’escriptura busco el ritme, la musicalitat, crear imatges per dir en poques paraules el que hagués pogut expressar en un paràgraf. El treball poètic del llenguatge és el que m’ocupa més temps.
Creus que el teu domini de la poesia t’afavoreix en endinsar-te en l’ànima dels personatges?
No sé si m’afavoreix, però per a mi és l’única manera de fer-ho.
En la teva darrera novel·la “Ocàs i fascinació” parles de temes com la soledat i la lluita per sobreviure. Creus que és útil parlar-ne per a la societat d’avui en dia?
Faig literatura perquè m’apassiona i com a escriptora em veig com un símptoma de la meva època. Els meus llibres són retrats d’un personatge en un entorn social determinat, el nostre. En aquest sentit, no puc evitar traslladar al text una mirada despullada que pot i no pot ser crítica.
Parlem de la diada de Sant Jordi. Com has viscut l’últim Sant Jordi?
Va ser una diada intensa i molt alegre que vaig passar a Barcelona, signant llibres i atenent alguns mitjans de comunicació. Va ser un dia ple de trobades amb els lectors, que és el més bonic de la diada.
És realment tan intens per a una escriptora com sembla des de fora?
Aquest any ha estat molt intens. No m’havia passat mai abans d’estar signant hores senceres a parades diverses. Tinc lectors de tota mena, de totes les edats, de tots els gèneres i procedències diverses. No deixa de sorprendre’m.
Com has viscut el fet de ser finalista del Booker Prize amb una novel·la en català?
En el seu moment va ser una gran alegria i em va fer sentir molt agraïda amb tothom relacionat amb el llibre: l’editora Maria Bohigas, la traductora a l’anglès, Julia Sanches, gent de les editorials catalana i anglesa, correctors, impressors, llibreters, lectors, crítics, periodistes, membres del consell de selecció i del jurat del Booker Prize, etc. Va ser una onada que vaig gaudir molt i que vaig deixar passar per sobre precisament per no deixar-me arrossegar. Per a mi és bonic pensar que gràcies al Booker, per exemple, hi hagi hagut ulls que hagin mirat amb interès la literatura catalana.
Finalment, amb què t’inspires per als nous projectes?
Busco una veu que em sedueixi prou per deixar-me emportar per ella. El que vull és conèixer algú a través de l’escriptura, personatges que per a mi són molt reals i una companyia molt bona durant el procés de creació de la novel·la.