Crisi educativa?
Fa la sensació que a les Franqueses sempre hem anat una mica tard pel que fa als equipaments educatius. Segurament pocs se’n recordaran a hores d’ara, però als anys 80, cada dia, centenars d’alumnes de Bellavista havien d’agafar un autobús per anar a escola a Corró d’Avall. I mentrestant, centenars d’alumnes de Corró d’Avall feien classe a les velles aules situades a l’edifici de l’Ajuntament, que ja en aquell moment semblaven antiquades i mancades de cap comoditat.
I durant dècades, i malgrat les repetides demandes, centenars d’alumnes de secundària han haver d’anar a centres de municipis veïns davant la manca d’instituts a les Franqueses. I encara, quan l’any 2003 va arribar l’IES Lauro, centenars d’alumnes de Corró d’Avall no tenien més remei que desplaçar-se a Bellavista, fins que es va inaugurar l’IES el Til·ler. Per no parlar de com s’han anat creant la resta d’escoles; a vegades hom diria que de manera totalment subordinada al creixement urbanístic.
Tot plegat sembla una metàfora de la situació en què es troba el sistema educatiu català. Després dels resultats del darrer informe PISA tothom sembla haver-se adonat sobtadament que a vegades les improvisacions, els canvis de parers o la manca de recursos tenen conseqüències reals sobre la vida de les persones i sobre el seu futur. I ara, a correcuita, tothom s’interroga sobre què podem fer per revertir la situació.
En les darreres setmanes, a les Franqueses també ha esclatat una crisi al voltant de l’Institut el Til·ler amb una majoria del professorat demanant al departament d’Educació que cessi l’equip directiu. No serem nosaltres els qui ens pronunciarem sobre aquesta polèmica. Però sí que ens atrevim a dir que, com al conjunt del país, aquesta crisi requereix de veus expertes i coneixedores de l’àmbit que es deixin portar poc per les passions i que sàpiguen la direcció que volen prendre. I també de recursos, clar! I també d’una dosi de confiança! I d’empenta i d’entusiasme! Perquè només així els nostres joves tindran l’educació pública que mereixen i que tots volem.