“No jugueu igual”, “el futbol no és per a dones”, “no saps arbitrar un partit”, “ets molt dolenta entrenant l’equip”… Incompatible ser bones i professionals i dones als esports considerats culturalment més masculins?
Hem tornat a veure reflectit aquest fet amb l’incident de la visita protocol·lària del FC Barcelona femení a l’Ajuntament de Barcelona després de guanyar la Champions League; jugadores professionals i campiones posades en un segon pla. Però aquest no és un fet aïllat, constantment avui en dia encara es treu visibilitat a les dones esportistes posant per davant l’esport en masculí.
Existeix un deute amb l’esport i les dones, una bretxa de gènere, diferències de sous, sostre de vidre… Ens trobem en un àmbit esportiu on encara està molt marcat el caràcter masclista procedent del patriarcat, i on la igualtat a l’esport encara ens queda molt lluny amb un gran desànim de les dones que voldrien viure d’aquests esports.
Encara que s’han aconseguit molts avanços significatius, amb més suport social i estadis plens, la igualtat d’oportunitats i el reconeixement de l’esport femení continua estant molt lluny.
Hem de continuar activant el moviment de donar veu a l’àmbit esportiu per reclamar i donar visibilitat i igualtat al col·lectiu femení. Donar un espai i reconeixement de l’esport en femení i canviar les regles.
Yolanda Zabala Cuevas
Associació Mirall. Feminisme d’Acció Social