Quan visitem un poble o ciutat, anem al centre, al punt central que el defineix. Generalment presidit per l’ajuntament, l’església per tradició històrica, la plaça com a punt de trobada de mercats i activitats i tot un seguit de carrers que hi conflueixen amb comerços i serveis pels seus vilatans. A les Franqueses no és ben bé així, però estarem d’acord que a Corró d’Avall, que aglutina institucions, serveis i densitat de població li pertoca el paper de “centre”.
Als anys 80 comença el creixement, la transformació de la carretera de Ribes i la parcel·lació de la banda de llevant, fins can Ganduxé i el cementiri. Anem creixent a ritme de proposta dels promotors locals i sense cap planificació política. Això ens aboca al “NO centre” que fa fracassar l’activitat als carrers. El comerç queda disseminat, gens pràctic en mobilitat, queda avorrit entre portals residencials, no pot sobreviure… Hem passat de tenir totes les plantes baixes per a ús comercial a, com ara, poder-les convertir totes en habitatges (amb raó, els propietaris ho aprofiten com alternativa als locals frustrats.
Creguin-me que no em canso de demanar al govern de Junts i PSC, estratègia i planificació útils per cohesionar i aglutinar locals i serveis. Que els locals passin a ser habitatges no és reversible i condiciona l’ús del carrer. La resposta és sempre la mateixa: “Ho estem estudiant”, però mentrestant, el poble es transforma sense rumb.
Imma Ortega Martí
Regidora d’IEC-AM